Publicitat
Publicitat

EL PRÒXIM CURS ESCOLAR

Totes les escoles hauran de fer una hora més de suport als alumnes amb dificultats

Rigau imposa una sisena hora de reforç personalitzada

Ensenyament ha enviat ja a les escoles les indicacions per al pròxim curs, amb les quals obliga tots els centres de primària a fer una hora diària de suport personalitzat als alumnes que més ho necessiten.

L'estratègia del nou Govern en la lluita contra el fracàs escolar passa per focalitzar l'atenció en el 20% o el 30% d'alumnat de cada centre que té un rendiment més baix, segons han detectat fins ara totes les avaluacions externes de sisè de primària. Per això, els recursos que s'obtenen de suprimir la sisena hora de classe, que fins ara tenien tots els alumnes de l'escola pública es destinaran, en bona part, a impartir una hora diària de "suport escolar personalitzat" només per als nens que més ho necessitin, ja sigui perquè tenen dificultats d'aprenentatge o perquè -i això també és nou- siguin superdotats.

"Si no fem una atenció especial als alumnes amb més dificultats el problema s'acaba fent crònic. Per això el que prioritzarem a partir d'ara és que se'ls faci una atenció el més individualitzada possible", va explicar la directora general d'Educació Infantil i Primària, Alba Espot. Una personalització que caldrà donar també "als alumnes més talentosos, perquè si no corren el risc de desmotivar-se i caure en el fracàs escolar", va afegir.

Aquesta hora més de reforç personal, que serà "obligatòria" per a totes les escoles de primària a partir del pròxim curs, es podrà fer en horari postlectiu o dins de les hores de classe, afegint un segon professor a l'aula perquè atengui específicament aquests alumnes.

Prioritzar els nens de 4 a 7 anys

Així ho estipulen les indicacions d'inici de curs, que Ensenyament ha enviat en els últims dies a tots els centres, a les quals ha tingut accés l'ARA. Aquestes directrius especifiquen que cal reservar aquest "suport personalitzat" per als alumnes "amb mancances o retard d'aprenentatge" en els àmbits de "lectura i escriptura, matemàtiques i hàbits de treball, organització i estudi", a més d'aquells que presentin "altes capacitats". A més, s'aposta per prioritzar aquesta intervenció als pàrvuls de quatre i cinc anys (P-4 i P-5); als nens de primer i segon de primària; i als de l'últim curs que han de fer el pas a la secundària.

A partir d'ara, cada centre ha de decidir com distribuirà aquest temps de reforç dins el seu horari, ja sigui fent una hora més després de classe; dividint-la en diverses parts al llarg de la jornada; fent una part fora de classe i una altra amb un professor més dins de l'aula o qualsevol altra possibilitat. Una infinitat d'alternatives, cada centre haurà de trobar la que més li convé i presentar la proposta "entre el juliol i la primera setmana de setembre", va dir Espot. A més, haurà de decidir quins alumnes seran objecte d'aquesta atenció individualitzada, per això comptarà amb l'assessorament de la Inspecció d'Educació.

"Els recursos per a una hora més el tindran totes les escoles", ja sigui per oferir-la a tots els alumnes, en el cas dels 403 centres que mantindran la sisena hora, o bé per dirigir-la a un grup concret d'alumnes, en el cas de la resta d'escoles públiques (unes 2.200), va apuntar Espot. Tanmateix, va explicar que aquests recursos sortiran -a més de l'eliminació de la sisena hora- de l'augment d'hores de feina que afrontaran els mestres el pròxim curs, ja que no es poden fer més contractacions.

Les orientacions d'organització dels centres, que ha elaborat Ensenyament, ofereixen també la possibilitat de mantenir la sisena hora per a tots els alumnes com a "mesura excepcional" en aquells centres que ho demanin i que demostrin, no només que aquesta hora de més ha elevat els seus resultats escolars, sinó també que "el seu èxit escolar és molt alt i no necessiten aquest reforç personal per a un grup de nens concret", cosa que fa aquesta opció "molt minoritària", segons va advertir Espot.

"És estigmatitzar els nens"

La mesura imposada per Ensenyament, però, no ha estat ben rebuda pels sindicats de mestres, que hi veuen una font "d'estigmatització" d'alguns alumnes concrets. "La intervenció en aquestes edats ha de ser de caràcter universal; no es pot separar els nens amb problemes i fer-los classe a part en horari postlectiu perquè els marques i els desanimes. L'experiència de fa anys ha demostrat que ens equivocàvem al separar-los", afirmava la secretària general de la Federació d'Ensenyament de CCOO, Montse Ros. Per això, Ros diu preferir l'opció de posar dos mestres a l'aula, però remarca que el que s'ha demostrat efectiu fins ara en molts casos són els "desdoblaments" d'una classe en dos o més grups, tàctica que és especialment útil en matèries com llengua estrangera, per exemple, perquè permet que tots els nens la puguin parlar. Però les instruccions d'Ensenyament especifiquen, de fet, que "en cap cas s'utilitzaran aquestes hores de professorat per afavorir desdoblaments de nivell o de cicle".

A més, la representant de CCOO considera que la proposta d'Ensenyament ocasionarà "un caos organitzatiu" als directors i mestres, als quals se'ls gira ara un munt de feina en la configuració de l'horari. "Ens ho manen l'última setmana i això no s'organitza en cinc minuts", es queixava Ros.

També la portaveu d'USTEC-STS, Rosa Cañadell, va considerar que aquest reforç personalitzat és "una estigmatització" de l'alumne i "una manera de mantenir la sisena hora per alguns i no per als altres". Per aquest sindicat, la sisena hora "hauria de desaparèixer de tots els centres, inclosos els privats".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT