Publicitat
Publicitat

El departament d'Ensenyament, tot i les retallades, és el que se cenyeix més al programa electoral de Convergència i Unió

Rigau, la més complidora

Irene Rigau no és precisament una consellera novella que hagi necessitat un temps d'adaptació per ubicar-se en el nou càrrec, conèixer l'entorn i començar a definir les línies de treball. Ans al contrari: com passa en les conselleries que tenen com a titulars els que n'havien estat responsables en anteriors etapes de govern o d'oposició, el departament d'Ensenyament va posar-se en marxa des del primer dia. Gràcies a això és la conselleria que té un grau més gran de compliment del programa d'entre les que han estat escrutades amb detall. La seva puntuació és de 33, mentre que la mitjana de tot el Govern és només de 18.

Rigau ha aplicat, de manera més o menys explícita, el programa electoral de CiU, malgrat el context de crisi i retallades i les resolucions judicials sobre la llengua.

Així, ja des del febrer es van impulsar els canvis en els criteris de preinscripció i matrícula o el decret de la Formació Professional inicial, entre altres iniciatives que anaven en la línia del que havia anunciat la federació durant la campanya electoral.

Setmana blanca i sisena hora

Segurament, els aspectes més cridaners, i polèmics, de l'actuació del nou equip han estat les supressions de la setmana blanca i de la sisena hora a les escoles públiques. Es tractava de dues de les mesures estrella de l'anterior govern, que Rigau, en pocs mesos, no ha dubtat a desfer malgrat les complicacions en termes d'horari i calendari escolar que implicaven.

En tots dos casos, l'opció del Govern per gestionar el canvi ha consistit a traspassar als centres la decisió de com reorganitzar l'horari i el calendari, cosa que, per una banda, ha permès adaptar-se a les realitats concretes de cada centre, i per l'altra ha generat més d'un conflicte entre els estaments involucrats (pares, mestres i alumnes).

L'eliminació de la sisena hora, que va ser la gran aposta de l'anterior govern per equiparar l'escola pública amb la concertada, no formava part del programa electoral de CiU, però s'ha justificat per raons econòmiques i, també, per la falta d'evidència consistent sobre la seva efectivitat. Tanmateix, amb aquesta supressió, el departament ha alliberat un volum important de recursos que ha destinat, en part, a complir alguns dels seus compromisos electorals, com l'atenció especial a alumnes amb dificultats o altes capacitats i a les escoles amb un entorn complex.

En el programa electoral també s'hi preveia la diversificació d'itineraris en l'últim curs de l'ESO, per poder programar un curs preprofessionalitzador per als estudiants que no hagin de continuar estudiant després de l'etapa obligatòria. La voluntat de Rigau era que es pogués posar en marxa aquest curs, però el decret del govern espanyol que ho fa possible no va arribar fins al 29 de juliol, i per tant caldrà esperar fins a l'any vinent per complir la promesa electoral.

Una altra de les apostes importants era la FP, i ha entrat des de l'inici del mandat en les prioritats, com demostra el decret del febrer.

En tot cas, podem dir que el departament ha complert, o està en vies de fer-ho, una part significativa dels seus compromisos electorals. El que no és tan evident és que aquesta successió d'iniciatives puguin conformar el que el programa de CiU denominava "ofensiva de país contra el fracàs escolar", ja que no és fàcil veure-hi la congruència, especialment si tenim en compte els condicionants de les retallades pressupostàries.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT