Rigau reobre el debat sobre els uniformes

Barcelona.Els alumnes de secundària del Col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià de Besòs portaran uniforme a partir del curs que ve. Ho va decidir el consell escolar en una votació al setembre, amb la qual ampliaven l'ús d'aquesta peça de vestir que havien imposat fa tres anys a la primària. La presidenta de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes d'aquest centre concertat, Cèlia Bertomeu, explica que el que va acabar de decidir mestres i pares va ser la necessitat d'"imposar certa cura en el vestir". Els alumnes "vestien de forma inadequada, ensenyaven massa o se'ls veia el tanga, per exemple", explica. També l'escola concertada Padre Damián de Barcelona ha instaurat l'uniforme a secundària aquest mateix curs, després que no funcionés l'intent via reglament d'obligar a vestir "amb discreció i normalitat". "Hi havia alumnes que patien per no poder anar a la moda, i els joves han de ser valorats per com són i no per com van vestits", argumenta el director del centre, Josep Menargues.

"Aquest és un tema que fa 10 anys no es plantejava i que en els últims temps està tornant a sorgir, i fins i tot hi ha centres que es plantegen implantar l'uniforme", admet Carles Armengol, secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana, que agrupa les escoles concertades religioses de Catalunya. També el vicepresident de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Escoles Lliures (FAPEL), que engloba les concertades laiques, Josep Manel Prat, assegura que "moltes famílies i escoles volien plantejar el tema de l'uniforme, però fins ara no se sentien còmodes" amb el debat.

Un debat obert

"Ens satisfà que la consellera Rigau doni joc a molts d'aquests temes que podrien resultar no tabús però sí políticament incorrectes, i que se'n parli", va afegir Prat. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, aposta des de fa temps per reflexionar sobre les formes de vestir a l'escola i debatre "si és recomanable o no una forma més pràctica de vestir, més igualitària", va dir ahir a l'ACN.

L'uniforme escolar és exclusiu dels centres privats i concertats a Catalunya. Els públics no el fan servir i els seus representants en general s'hi oposen. Per la secretària general del sindicat de mestres majoritari a la pública, USTEC-STEs, Rosa Canyadell, l'uniforme només "serveix per etiquetar els alumnes en funció del centre al qual van", i això també és una forma de diferenciar-los socialment. Per Canyadell, els problemes que hi pugui haver en les tendències de vestir dels adolescents "s'han de resoldre educant i conscienciant els nois que hi ha una manera correcta d'anar vestit a escola, més que no pas imposant un uniforme, que és una manera de resoldre el problema de forma autoritària". Canyadell vol deixar clar que el problema de la roba en els adolescents "no és una cosa greu" i que l'educació "té problemes molt més importants que aquest". Una opinió que comparteix la presidenta de la Federació de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC), Imma Fuyà, que directament es va negar a opinar sobre la qüestió "per no contribuir a un debat que no és ni molt menys prioritari". "Si l'uniforme resol el fracàs escolar, sóc la primera a posar-lo, però molt em temo que no", destaca.

L'aspecte econòmic

Però per altres persones, com Armengol, la roba "no és un tema accessori ni anecdòtic". "Sobretot entre els adolescents hi ha descurança o ganes de fer-se notar amb la roba, que genera distracció a l'escola", diu, com l'afany per les marques o la roba de moda, que pot generar diferències.

Tant el departament com les escoles concertades subratllen que és una decisió que pertany a cada centre, però constaten la demanda creixent d'un debat per "trobar fórmules o marcar criteris en els reglaments de règim intern" sobre la roba dels alumnes, segons destaca Armengol.

En alguns centres públics el debat també hi és. El director del col·legi públic Joc de la Bola, a Lleida, Teodor Martínez, està obert a debatre el tema amb mestres i famílies, especialment per a la secundària. "Sí que crec que seria positiu portar l'uniforme pel tema de la vestimenta inadequada, però les marques i l'obsessió per la roba es veu més en nois més grans que a primària", informa Dàmaris Torrado. En canvi, per Ramon Ferrero, director de l'escola pública Magraners, també de Lleida, el cost d'aquest tipus de roba és prohibitiu. Però l'aspecte "econòmic i organitzatiu" és segons altres opinions un punt a favor. Prat destaca l'estalvi que suposa no haver de comprar tanta roba de carrer i la comoditat pels pares a l'hora de decidir què es posen els fills.