Rigoberta Menchú: "La pobresa ja és una indústria"

BARCELONA."Hem de ser optimistes, fins i tot -i especialment- en escenaris de pobresa extrema". Aquesta és la consigna per al món d'avui de Rigoberta Menchú, premi Nobel de la pau el 1992 per la seva lluita a favor dels drets dels pobles indígenes. La positivitat és un dels "missatges que ens van deixar els maies", explicava ahir evocant la cultura ancestral en què va néixer i que ha defensat incansablement. Menchú va participar ahir al fòrum empresarial Cornellà Creació.

Rigoberta Menchú, que es va convertir en activista a Guatemala a finals dels 70 contra una dictadura militar que va torturar i assassinar alguns dels seus familiars, lluita ara per retre comptes als culpables d'un genocidi que va deixar milers de víctimes encara no identificades.

Malgrat l'esperit positiu, Menchú assegurava que vivim en "un món sense recepta", en què els problemes són coneguts però les solucions són difícils de formular perquè "hem perdut la noció de les nostres fortaleses, i fins i tot la nostra relació amb la mare terra". La líder guatemalenca recordava així davant d'un auditori ple d'empresaris -un context en què la presència de la premi Nobel cridava l'atenció- que els indígenes fa dècades que avisen dels perills del canvi climàtic.

Els efectes de la crisi

Davant d'una crisi profunda, tant econòmica com de valors, Rigoberta Menchú sosté que les respostes a problemes com la pobresa -que al seu país afecta el 53% de la població- passen per la "cooperació internacional". "Jo en sóc filla. Sense el suport internacional no hauria pogut fer res", afirmava. "La cooperació és bona -aclaria- sempre que els humans no en depenguin, la gent té els seus propis recursos i n'ha de fer ús. Si no, es cau en l'assistencialisme".

Segons Menchú, "el lliure comerç i l'esperança que la tecnologia ens faria lliures van crear moltes expectatives" però "la població no veu resultats i es frustra, i això crea un caldo de cultiu per a la violència i la inseguretat". Aquesta és la primera preocupació dels llatinoamericans". Per això, la premi Nobel apel·lava els partits polítics a rejovenir la seva militància i oxigenar-se, igual que les empreses. Els líders del futur, diu, han de fer ús del sentit comú: "No podem visualitzar el futur si no veiem els nostres errors".

"La pobresa ja és una indústria que comporta violència, criminalització i corrupció", assegurava la guatemalenca, posant com a exemple el poder del narcotràfic a Centreamèrica. Per combatre-la és imprescindible un gran canvi en l'educació: "Cal que es formin persones que puguin lluitar per un espai propi". "No crec en els joves que només es queixen. Hi ha un problema de delegació de drets, la ciutadania espera que algú altre li resolgui els problemes", es lamentava. Valors com el respecte a la vida s'han vist "minats", segons Menchú, "potser perquè l'educació s'ha relegat a l'escola".

D'altra banda, la crisi ha deteriorat més els drets humans, segons Menchú: "El sistema és incapaç de produir les necessitats mínimes perquè l'ésser humà pugui existir amb dignitat i adquirir autoestima. Penso en els joves espanyols que hauran de fer les maletes perquè aquí no trobaran feina". Una crisi que, recordava, ha fet arribar la pobresa a la classe mitjana.

"Podria decidir no ficar-me en problemes i seria molt feliç", va dir ahir a Cornellà, però "no s'hi val dir 'si els altres no canvien, jo tampoc'". Una declaració de l'activista que ahir va arrencar d'aquell públic tan heterogeni una forta ovació de reconeixement. Tothom, empresaris, voluntaris i hostesses, feien cua al final per retratar-se amb la premi Nobel que durant un parell d'hores va arrossegar aquell fòrum fins a la seva realitat.