Publicitat
Publicitat

El PSC votarà per primera vegada per separat el líder i l'executiva

Ros ofereix els seus vots a Elena perquè sigui primer secretari

Per primer cop hi ha més d'un candidat. I també per primer cop el PSC vota separadament primer secretari i direcció. Àngel Ros i Ignasi Elena tenen un preacord per anar plegats però miren de reüll Pere Navarro.

Renovar-se o morir. Aquesta és la pauta que està marcant el ritme del congrés del PSC, que fins i tot ha estat disposat a canviar les regles del joc per apaivagar les veus crítiques que exigeixen un engranatge més participatiu. Per primera vegada a la seva història, els socialistes catalans votaran el primer secretari i l'executiva per separat, com fa el PSOE, per garantir una direcció que integri totes les sensibilitats. Així doncs, avui els tres candidats a la primera secretaria del PSC -Pere Navarro, Àngel Ros i Joan Ignasi Elena- faran el seu discurs de presentació i el guanyador, que es dóna per fet que serà l'alcalde de Terrassa, tindrà la missió de forjar una executiva sense fissures que permeti reflotar el partit.

L'elecció separada va ser acordada pels tres aspirants just abans de començar el congrés en una reunió improvisada al mateix Palau de Congressos, a la qual també va assistir José Montilla. La proposta va ser àmpliament avalada pels delegats amb tan sols un vot en contra i una abstenció. Un altre gest de flexibilització del congrés va ser, a petició de Navarro, la modificació del reglament per reduir del 20% al 10% el topall de suport de delegats per optar a la primera secretaria del partit. Tots tres van aconseguir els suports sense gaires dificultats. Per tant, aquest matí competiran per encapçalar la direcció i serà diumenge quan els 830 delegats acreditats avalaran o no la proposta d'executiva feta pel guanyador.

Forjar una executiva plural

Sigui com sigui, que Ros -alcalde de Lleida- i Elena -exacalde de Vilanova- no hagin donat el seu braç a tòrcer i hagin fugit de la tradicional candidatura única que exigia Miquel Iceta i esperava l'aparell, obre un escenari de debat sense precedents. Forçar la votació en una elecció en què saben que tenen les de perdre perquè Navarro ja disposa d'un ampli suport de les delegacions del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental té un clar objectiu: escenificar que hi ha un percentatge del partit que considera que Navarro no representa la renovació. I aquest sector crític, que es farà palès a les urnes, és precisament el que el futur primer secretari haurà d'encaixar en la seva executiva per evitar que sigui un llast per a la seva gestió.

De fet, el mateix Navarro, conscient de la necessitat de blindar-se sense lloses al PSC, es va comprometre en la seva intervenció a incloure Ros i Elena en la seva executiva si finalment és primer secretari. El que no ha quedat tan clar és que finalment siguin tres les paperetes de votació. Tot s'encamina a dues llistes. Fonts de l'equip de Ros van explicar ahir que tenen un preacord amb Elena, pel qual el vilanoví seria candidat a primer secretari i el lleidatà faria una pas enrere a canvi de garantir-se la presidència del partit i la candidatura a la Generalitat el 2014 si derroten Navarro.

L'alcalde de Lleida sempre ha deixat clar que el que ell vol és ser candidat a la Generalitat d'aquí tres anys, amb la qual cosa, la seva retirada com a aspirant a liderar el partit li evitaria exposar-se a una clara derrota davant Navarro, que també aspira a ser el cap de cartell del PSC el 2014. Així, Ros no s'exposaria personalment al desgast de la derrota i podria seguir presentant-se com l'alcalde de la majoria absoluta de Lleida a unes primàries que seran obertes també als simpatitzants.

Elena juga a dues bandes

De tota manera, Elena també negocia un acord amb Navarro, que estaria encantat d'aïllar Ros, que no tindria més remei que presentar-se. El principal inconvenient per a l'acord Navarro-Elena és el model d'organització del partit, que tant ha criticat l'exalcalde de Vilanova. Elena veta com a possibles secretaris d'organització l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, i el diputat al Congrés, Daniel Fernández. El gran inconvenient de Ros per pactar amb Navarro -ambicions personals a banda- és el grup parlamentari a Madrid, irrenunciable per a ell.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT