Rouco es fa fort al capdavant de l'Església i s'envolta de bisbes afins

Barcelona.Antonio María Rouco Varela ha fet valer el seu poder per ser reelegit president per a un quart mandat, l'últim trienni en el qual ostentarà el càrrec, ara que farà 75 anys (el 20 d'agost) i s'acosta a la jubilació. S'esperava la reelecció del cardenal i arquebisbe de Madrid, tenint en compte que no hi havia candidatures alternatives a la presidència i que a l'horitzó ja es divisa la visita del Papa a la capital espanyola -la Jornada Mundial de la Joventut del mes d'agost-, que Rouco volia viure com a líder de la cúpula eclesiàstica. Si esgota el mandat, serà el president que haurà dirigit més anys els bisbes espanyols (del 1999 al 2005 i del 2008 fins al 2014).

Al carrer Añastro de Madrid, que acollia els 75 bisbes amb dret a vot en l'assemblea plenària de la CEE, no va haver-hi marge per a les sorpreses. Rouco Varela va imposar-se en la primera votació programada (39 vots), un suport ampli, tot i que no unànime. El cardenal d'origen gallec també va aconseguir envoltar-se de fidels al comitè executiu, el màxim òrgan de govern dels bisbes espanyols. Al costat del secretari general, Juan A. Martínez Camino, van accedir al nucli dur de l'Església espanyola Julián Barrio i Francisco Pérez (arquebisbes de Santiago de Compostel·la i Pamplona, figures apadrinades pel president). "És un equip més Rouco. No s'ha volgut afrontar el debat successori", apunten experts consultats per l'ARA.

'Bufetada' a Martínez Sistach

El sector més conservador va escombrar els bisbes de perfil més moderat del comitè executiu. En van sortir Carlos Osoro, arquebisbe de València, i Lluís Martínez Sistach, cardenal de Barcelona, que després de dos triennis al comitè executiu només podia continuar-hi si en les votacions resultava escollit vicepresident, d'acord amb els estatuts de la CEE. I Martínez Sistach no va rebre els avals que hauria necessitat. L'actual arquebisbe de Valladolid, Ricardo Blázquez, que havia exercit de president de la Conferència Episcopal entre el 2005 i el 2008, va obtenir 51 vots en aquesta elecció i repetirà com a vicepresident. L'arquebisbe de Barcelona només va aconseguir 17 suports, tot i les bones relacions que manté amb el Vaticà, constatades en l'última visita de Benet XVI. S'interpreta la votació com una bufetada a l'Església catalana.

Rouco Varela continuarà movent els fils a Madrid, una influència que també té al Vaticà, que va teixir en l'etapa de Joan Pau II. La seva funció en la Congregació per als Bisbes, clau en l'elecció i veto dels candidats a l'episcopat, és la demostració més evident d'aquest poder.