Rubalcaba i Chacón ja busquen aliats per al duel
Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón no han fet encara un pas endavant per liderar el PSOE, però tampoc descarten res. El partit dóna per feta la pugna interna i els dirigents mouen fitxa discretament.
MADRID.Dos estils. Dues estratègies per deixar-se estimar i començar a sondejar si hi ha aigua a la piscina abans de saltar des del trampolí. Alfredo Pérez Rubalcaba, afeblit per la patacada electoral del 20-N, va convertir ahir el discurs davant del comitè federal del PSOE en una reivindicació del projecte "socialdemòcrata" que ha defensat durant la campanya. Va ser la seva manera particular de demostrar que no ha llançat la tovallola i té plans per al futur. L'eventual contrincant, Carme Chacón, tampoc va aclarir ahir si optarà a la secretaria general que deixarà vacant José Luis Rodríguez Zapatero al 38è congrés socialista. Ara bé, va donar via lliure als seus partidaris perquè expliquessin a tort i a dret que ella ho té tot a punt per desafiar l'aparell del partit.
El programa, útil a l'oposició
Al PSOE tots donen per fet, com explicava ahir l'ARA, que el duel és inevitable. Fins i tot, segons algunes fonts, Rubalcaba podria fer oficial la candidatura a l'executiva de demà, en què també es decidiran les direccions del grup parlamentari al Congrés de Diputats i al Senat. Dirigents socialistes que ahir van assistir al comitè federal -un dels més llargs dels últims temps, amb 45 intervencions- asseguraven a la sortida que l'exministre de l'Interior havia fet un discurs inicial propi d'un líder de l'oposició i una clausura, a porta tancada, que havia tingut un to de secretari general.
El cert és que Rubalcaba va fer servir paraules molt pensades per deixar la porta oberta a les especulacions sobre el seu futur polític. Bona part de la intervenció va estar centrada a defensar la vigència del corpus ideològic que va construir durant la campanya electoral. Segons va dir, el programa que va anar desgranant abans del 20 de novembre "marca les línies i les pautes per les quals ha de transitar l'oposició". Va afegir: "És el que hauríem fet al govern i és el que hauríem de fer a l'oposició". Ningú dubta que ell serà el portaveu del grup socialista al debat d'investidura de Mariano Rajoy, previst per abans de Nadal, però la contundència de les seves afirmacions reforcen la idea que aspira a convertir-se en el nou líder socialista i, per tant, a encarar tota la legislatura. De fet, va assegurar que ara cal fer una "oposició centrada, no despistada ni desorganitzada". Els seus partidaris destaquen d'ell justament el valor de l'experiència i de la moderació. El candidat no es va estar de fer autocrítica per la derrota -"és un resultat dolent i l'assumeixo en primera persona"-, però va posar l'accent en la necessitat de no defallir. Va explicar que, analitzats els resultats, no hi ha una "dretanització" de la societat espanyola, sinó una "dispersió" del vot socialista. "Si el PP no ha superat els 11 milions de vots en aquestes condicions, no ho farà mai", va dir provant d'injectar ànims a la militància.
Abans el president Rodríguez Zapatero va admetre que el PSOE és avui un partit "ferit", però va expressar la confiança en la capacitat de sortir-se'n a través d'un "debat robust". Assegurant que no era cap excusa, va atribuir bona part del revés de les urnes a la factura de la crisi. Tot i això, no va amagar que havia comès "errors de gestió i de comunicació", sobretot quan va haver d'impulsar un pla dràstic de retallades el maig del 2010. "No hi havia alternativa", va dir. Per això va elogiar el candidat Rubalcaba, perquè ha hagut de batre's a les urnes en un moment tan "advers". L'exministre, últimament molt allunyat de Zapatero, li va tornar les paraules amables i li va reconèixer la "coherència" per haver anteposat els interessos d'Estat per sobre dels del partit.
En un to de comiat, Rubalcaba va posar d'exemple el president espanyol també per demanar "unitat i integració" després del congrés de Sevilla, tal com l'actual secretari general va fer quan va arribar al càrrec l'any 2000. "Jo sóc un exponent viu de la teva capacitat d'integració", va ironitzar. En aquell 35è congrés ell havia donat suport al candidat de l'aparell, José Bono.
Ahir el castellanomanxec, que s'ha convertit en un vers lliure dins del PSOE, va fer una aferrissada defensa de l'espanyolisme com a camí per on ha de transitar el nou socialisme. Va defensar que el futur secretari general sigui "un espanyol sense complexos" que "camini en la direcció d'una de les seves sigles, la e d'Espanya". Bono vol un líder que prioritzi "la nació" espanyola. Lluny d'aquestes tesis, la resta de dirigents van optar per la prudència i per una exquisita equidistància entre els candidats in pectore. Tot i això, hi va haver pistes clares per saber cap on es pot inclinar la balança.
Sense primàries i menys avals
Chacón va limitar-se a dir que els socialistes sabran "fer-ho bé", però ni una paraula de les intencions que té al cap. En boca seva van parlar els socialistes catalans, representats entre d'altres per José Montilla, Miquel Iceta, José Zaragoza, Pere Navarro i Daniel Fernández. Aquest últim, que va fer de portaveu, va avançar que la ministra té "ganes de tenir un paper actiu" en la nova etapa. El madrileny Tomás Gómez, un dels principals puntals de Chacón, va portar al comitè federal la proposta que siguin tots els militants els que, seguint l'exemple dels socialistes francesos, votin el secretari general. Sap que aquesta mesura beneficiaria la candidata si es presenta com l'outsider. No va tenir èxit. L'única concessió va ser rebaixar al 10% els avals necessaris per ser precandidat. Si fa el pas, la política del PSC també podria comptar amb el suport del seu amic José María Barreda, el líder socialista de Castella-la Manxa. Rubalcaba, en canvi, té l'aval de l'aparell de Ferraz, dels socialistes bascos i de federacions com Castella i Lleó. Altres, com l'extremeny Fernández Vara, han deixat la porta oberta a una "tercera via", una manera clara de dividir els opositors de Rubalcaba.
