Rubalcaba i Duran intenten tancar un acord contra rellotge

Madrid.Ningú estava disposat ahir a ser el primer d'abandonar la negociació, però ningú estava disposat tampoc a cedir en res. Les trucades van ser constants entre el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida; el candidat del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i, en menor mesura, la portaveu del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, però l'acostament, al tancament de l'edició era nul. Les converses, però, es poden prorrogar fins i tot durant el ple, que començarà a les deu del matí i s'acabarà amb l'aprovació definitiva de la reforma constitucional per introduir el principi d'estabilitat financera. Si no hi ha acord, CiU pot quedar, per primera vegada en democràcia, fora del consens constitucional.

La distància era ahir tan gran que Duran no va voler ni utilitzar el terme negociacions . Des de Lleida, va dir que eren "converses". Va assenyalar que la "línia vermella" és que "no es limiti la capacitat financera de Catalunya" i que la reforma no suposi "cap alteració en l'equilibri de poder que la Constitució actual estableix entre l'Estat i les autonomies". CiU està d'acord a establir el principi d'estabilitat pressupostària per traslladar confiança a Europa i als mercats, però Duran va assegurar que no permetrà que la pugui determinar l'Estat tot sol.

Per això, de les vuit esmenes que va presentar a les dues del migdia, la més important per a CiU és la que defensa que les autonomies puguin decidir com regular el seu dèficit. Només l'acceptació d'aquesta esmena podria comportar l'adhesió dels nacionalistes catalans al pacte entre PSOE i PP. L'altra esmena important és la que demana posar límits a la solidaritat territorial.

Hi poden haver aproximacions en les altres, que són de caire formal, que no canviarien la intenció de vot de CiU, que es debat entre l'abstenció i el vot en contra, amb més números per a la primera opció.

Ni el PSOE ni el PP van mostrar-se disposats en tot el dia a fer cap concessió. Ahir al vespre, però, des de Bilbao, Rubalcaba va deixar entendre que la nit seria llarga. Va advertir que "tot el que sigui ampliar el consens és important" i per això va afegir que "en les pròximes hores hi haurà contactes i reunions entre els grups parlamentaris per intentar sumar CiU al consens". Eren les set. Fins aquell moment només la presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, havia dit que tenia confiança que CiU se sumés a l'acord perquè el PP estava estudiant si les esmenes de CiU eren "raonables" i si s'hi podien incloure.

Joan Ridao, durant la compareixença per explicar les esmenes d'ERC, va demanar a CiU que durant la negociació "no es limitin a queixar-se perquè els marginen del consens constitucional, i reclamin el concert econòmic". Va afegir que s'avergonyia del PSC perquè "hauria de rebutjar l'actitud antiprogressista i anticatalanista". Li va respondre Dani Fernández, que va dir que la posició del PSC és "perfectament coherent". Va assegurar que hi havia "temps" i "possibilitats" per a l'acord amb CiU i va defensar que la reforma "enforteix la zona euro, Espanya i Catalunya en moments especialment difícils". Per això va confrontar el "servei a Catalunya" que considera que fa el PSC amb l'actitud de CiU, a qui va demanar l'adhesió a l'acord.

Censura parlamentària

A les dues del migdia els grups parlamentaris havien presentat 24 esmenes per ser debatudes avui. Però la mesa del Congrés en va rebutjar 6. Van excloure les que ERC i el PNB havien presentat per incloure-hi el dret a l'autodeterminació. Tampoc estarà avui al debat l'esmena a la totalitat d'IU i ICV que reclamava que qualsevol modificació de la carta magna s'hagi de sotmetre a referèndum i un sistema electoral proporcional.

Les que no es debatran són les que fan referència al procés de referèndum per fer canvis a la Constitució o bé que impliquen canvis de temes "protegits" i, per tant, requereixen una majoria de tres cinquenes parts al Congrés i un referèndum. A més de les d'ERC, el PNB i IU i ICV, van caure les de NaBai, UPyD i el BNG. Els representants de CiU i el PNB a la mesa, Jordi Jané i Joseba Beloki, van votar contra el criteri de socialistes i populars.

El president del Congrés, José Bono, va argumentar la decisió perquè, segons el seu criteri, el dret a l'autodeterminació i bona part de l'esmena d'IU i ICV no tenen "res a veure" amb la reforma. Bono va afirmar que la mesa havia acceptat totes les esmenes que feien referència a l'article 135 de la Constitució, que és objecte de reforma, així com "altres articles" relacionats, aplicant un criteri de "generositat i laxitud", un criteri que, segons el mateix Bono, no es va aplicar a les esmenes per a l'autodeterminació.

Després de conèixer aquesta decisió, profundament molestos, diversos grups van convocar compareixences per expressar el seu descontentament al Congrés. El portaveu d'ERC, Joan Ridao, va titllar la decisió d'"autèntica cacicada antidemocràtica" i va explicar que els diputats del seu grup abandonaran l'hemicicle abans de votar davant d'una reforma que considera "mortal de necessitat" per a Catalunya. El portaveu adjunt del PNB, Aitor Esteban, va lamentar que PSOE i PP hagin decidit aplicar la "llei de l'embut, més ample del seu costat" a la resta de formacions. La portaveu d'ICV, Núria Buenaventura, va expressar la seva "indignació" davant el "segrest democràtic" per part de les principals forces espanyoles.

Mas veu Espanya més lluny

Les reaccions a la reforma constitucional es van començar a produir ahir, abans que s'hagi materialitzat. La reforma encara ha de passar pel Senat, el 7 de setembre, abans que s'obri el termini de quinze dies perquè el 10% dels diputats o senadors puguin demanar un referèndum. El president de la Generalitat, Artur Mas, va avisar PSOE i PP que Catalunya i Espanya estaran cada cop "més lluny i més separades" si no atenen les esmenes catalanes a la reforma constitucional. Va garantir que combatran "per tots els mitjans totes aquelles imposicions d'òptica centralista que limitin l'autogovern" de Catalunya. El president va dir que el pacte entre PSOE i PP "vol dir que no se'ns vol, que se'ns exclou, que passen de nosaltres", va reblar .

Més satisfeta es va mostrar la cancellera alemanya, Angela Merkel, que va felicitar Zapatero per la reforma i li va dir que ja l'ha fet servir per convèncer els alemanys de la necessitat de dur a terme noves mesures. Paral·lelament a l'aplaudiment dels mercats i dels líders europeus que se sentirà els pròxims dies, creixerà el descontentament al carrer, on ja hi ha diverses concentracions i mobilitzacions convocades, les més importants, per al 6 de setembre. Ahir mil indignats es van manifestar a prop del Congrés.