El carrer Nicaragua es va convertir ahir en el purgatori del PSOE. Informal, de diumenge, sense corbata i amb texans, el vicepresident del govern espanyol i candidat virtual del partit, Alfredo Pérez Rubalcaba, es va presentar davant la militància socialista catalana onejant la bandera de la humilitat i va fer un acte públic de catarsi. Els pecats? Haver dinamitat les relacions entre Catalunya i Espanya amb un Estatut que ha generat justament l'efecte contrari del que pretenia, i no haver estat capaç de punxar abans una bombolla immobiliària que ha acabat esclatant a la cara de tot el país. Les bases van agrair el gest d'apropament, però a ningú li passa per alt encara l'estampa de Rubalcaba sopant amb Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida sense cap presència del PSC per demanar el suport pel tram final de la legislatura. Per ara, els socialistes catalans, que prou feina tenen a fer germinar el debat intern, han preferit fugir d'estudi.
Reconèixer els passos en fals per reconstruir els ponts i aixecar la moral dels socialistes és l'estratègia a la qual s'aferra Rubalcaba per la seva cursa per instal·lar-se a la Moncloa. Els socialistes catalans són claus en aquest camí i necessita tenir-los a la butxaca, sobretot davant del perill que la idea del grup parlamentari propi s'imposi a les files del PSC. D'entrada, el vicepresident va reconèixer a porta tancada que, si bé l'Estatut pretenia blindar els 30 anys de relació entre Catalunya i Espanya, una sentència del Tribunal Constitucional que va titllar "d'ideològica" i feta "a la madrilenya" va fer miques tota la feina.
Fet el diagnòstic, Rubalcaba va remarcar que cal "reconstruir el relat entre Catalunya i Espanya", una fita que, a més, ha de ser "creïble", tot i que va reconèixer que el fet que l'Estat espanyol degui sempre diners a Catalunya no ajuda a evitar la confrontació. Tampoc la mentalitat d'un Estat al qual li costa comprendre "el sentiment col·lectiu d'un poble", una condició que, segons va admetre, "és molt més que les sentències i els BOE".
Respectar l'autonomia dels socis
De l'executiva del PSC, només l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va alçar la mà per adreçar-li una pregunta al més que probable futur candidat del PSOE. Erigit en portaveu del sector catalanista, Ros el va interpel·lar precisament sobre la relació entre Catalunya i Espanya, un trencaclosques que el PSC haurà de traslladar a l'encaix d'una veu pròpia sense desvincular-se del PSOE. En aquest terreny Rubalcaba va demanar "prudència" i ja va avançar que el seu partit haurà de respectar "l'àmbit d'autonomia" del PSC en aquest context precongressual.
Però, com sempre, pel vicepresident espanyol aquest debat no és el prioritari. Més enllà de l'eterna disputa territorial, com a membre de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero va entonar el mea culpa sobre la gestió de la situació econòmica del país. Una crisi que va reconèixer que ni van saber preveure ni han sabut explicar. Rubalcaba va afirmar que la bombolla immobiliària hauria d'haver estat reventada al 2005 i, exhibint la seva vocació de docent, va explicar que ara Espanya té un llast d'un milió de joves sense formació que van trobar feina fàcil al sector de la construcció i que ara estan a l'atur. Un panorama desolador del qual va subratllar la necessitat de sortir-ne amb els mínims danys col·laterals possibles.
I en aquesta tasca titànica hi ha dues assignatures pendents: la reformulació de les esquerres i la cohesió social, les bases de la qual sempre trontollen en moments de crisi. En el primer cas, Rubalcaba va instar els socialistes a fer-ho sense renunciar als seus principis, però buscant noves formes de fer política. Pel que fa a la cohesió, Rubalcaba va posar sobre la taula la necessitat de construir un relat sobre la immigració basat en "l'ordre i la integració" per frenar el triomf de partits sustentats en un discurs xenòfob.
En aquest context de germanor amb els socis catalans, Rubalcaba, hàbil, va tenir també un gest per marcar, almenys de cara a la galeria, distàncies amb CiU. El vicepresident va confessar que el deixa "perplex" que un partit "tan genuïnament català" com CiU s'oblidés "tan aviat" que el PP va ser un partit "genuïnament anticatalà" i hi pacti sense problemes. Els pressupostos catalans i els acords a la Diputació de Barcelona i a grans ajuntaments en són un clar exemple.
Un registre molt ampli
No deixa de ser paradoxal que mentre el PSC no dóna suport als comptes, Rubalcaba sopi precisament amb Mas i Duran per reclamar el suport de CiU al Congrés pels pressupostos estatals. Sigui com sigui, el mig miler de militants presents i l'executiva van agrair ahir el gest d'apropament, més o menys interessat, de Rubalcaba. El vicepresident va demostrar que té un registre molt ampli de papers a exercir per la seva candidatura.
