MadridAcabat el debat de política general espanyola, Alfredo P. Rubalcaba (tal com es comença a fer dir) ja pot anar per lliure i aplicar el pla que ha dissenyat per aplicar des d'ara i fins a les eleccions. El primer pas serà abandonar el govern espanyol i, segons afirmen fonts de la Moncloa, de forma imminent. Tot apunta que la sortida serà a finals de la setmana que ve, abans de la proclamació com a candidat el 9 de juliol o, a tot estirar, just després. L'objectiu de l'hereu polític de José Luis Rodríguez Zapatero és desmarcar-se'n com més aviat millor per bastir una alternativa que torni a il·lusionar l'electorat del PSOE. Això, des de dins de l'executiu, és impossible.
Aquest allunyament sigil·lós i ben programat ha començat al debat que s'ha fet durant tres dies al Congrés de Diputats. El grup socialista n'ha sortit eufòric i el govern espanyol, "més fort que mai", va assegurar ahir el ministre de Foment, José Blanco, perquè van aconseguir aprovar tot el paquet de resolucions que havien presentat. Rubalcaba, però, ha procurat mantenir-se al marge de l'entusiasme del seu grup i no ha badat boca durant aquests dies. De fet, ahir ni tan sols va assistir a la cambra baixa perquè havia de presidir una reunió del ministeri de l'Interior a Madrid.
L'estratègia, però, la va dinamitar a primera hora l'expresident espanyol Felipe González. De fet, Zapatero i Rubalcaba havien tingut converses per fer el canvi avui, just acabat el debat de política general, però les paraules de l'expresident espanyol van contribuir a posposar-ho. González, avesat a anar per lliure, va recomanar al candidat socialista que abandoni el vaixell "ja" i va sentenciar, sense pèls a la llengua, que "a Espanya li convé esgotar la legislatura, al PSOE no". Els comentaris van molestar molt els dirigents socialistes i van irritar Rubalcaba. "Agraeixo que tothom em doni consells, però que se'ls estalviïn, perquè en aquest cas sé molt bé què haig de fer i quan fer-ho", va dir. El nou líder socialista vol decidir ell cada pas, un cop Zapatero s'ha acomiadat formalment dels grups parlamentaris durant el sisè i últim debat de política general amb Mariano Rajoy com a adversari.
Ara el gran repte de Rubalcaba serà frenar l'allau de declaracions dels qui estan considerats dirigents polítics pròxims a ell i que es veuen reforçats després de guanyar el pols intern per la candidatura socialista a la ministra de Defensa, Carme Chacón. Són els membres de la vella guàrdia felipista, començant per l'expresident espanyol i passant pel ministre Ramón Jáuregui, el conseller basc Rodolfo Ares o el secretari d'estat de Política Territorial, l'andalús Gaspar Zarrías. Tots s'autoatribueixen la medalla de formar part del cercle més íntim del vicepresident, però el que és cert és que cap pot ser considerat un portaveu oficial del candidat. Fins ara els ha deixat fer perquè li ha convingut, però ara marca terreny. Després del dia 9, un cop proclamat candidat al comitè federal, definirà el seu equip de col·laboradors, que, de moment, encapçala la responsable de la campanya electoral, Elena Valenciano. El programa l'ha deixat en mans de Jesús Caldera, representant de l'ala més progressista.
Dins del PSOE, però, no tothom és rubalcabista, alguns, com Chacón, gens ni mica. La política catalana va aprofitar aquest mar de fons per recordar a Rubalcaba que la seva sortida del govern és decisió exclusiva del president Zapatero. I va fer costat a González: "Jo a Felipe l'estimo molt, ja ho saben". Les ferides internes a Ferraz encara couen.
Plàcid final, del braç del PNB
Si no hi ha canvis d'últim minut, Pérez Rubalcaba abandonarà per complet l'executiu. Dies enrere s'havia especulat amb la possibilitat que només deixés la cartera d'Interior i el càrrec de portaveu. Per al primer d'aquests càrrecs hi ha dos noms sobre la taula: el portaveu del PSOE al Congrés, i amic de Zapatero, José Antonio Alonso, o l'actual número 2 del ministeri, Antonio Camacho. Ningú dubta que el futur portaveu serà el ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, un excel·lent comunicador. La incògnita és si algú ocuparà la vicepresidència.
El nou executiu haurà d'afrontar el tram final de la legislatura, ja sigui fins al novembre o fins al març. L'estabilitat parlamentària està garantida gràcies al PNB, Coalició Canària i UPN. Els nacionalistes bascos volen allargar fins al final el mandat, conscients que l'esquerra abertzale està en un moment dolç i no els convé batre's a les urnes. Zapatero se sent fort per resistir fins al final, però per no picar-se els dits, el grup socialista ja està agilitzant al màxim les reformes pendents. Saben que, ara mateix, tot és possible.
