Les dues primeres explosions es van produir a les quatre en dos restaurants del passeig del Portitxo de Mallorca. La tercera bomba va ser detonada dues hores després i de manera controlada per la policia. No hi va haver ferits. Avui es compleixen dos anys i un dia de l'última vegada que ETA va atemptar. El candidat socialista va concedir una entrevista a Radio Euskadi precisament ahir, a les nou del matí, la millor hora per tenyir l'agenda informativa de tot el dia i donar temps als interpel·lats a respondre.
L'última vegada que Alfredo Pérez Rubalcaba s'havia pronunciat sobre ETA havia estat el mes passat. "No crec que hagi de parlar d'ETA durant la campanya", havia dit preguntat per el cas Faisán abans d'afegir que si calia parlar-ne no es tallaria, perquè el seu equip té un full de serveis "impecable". Ahir el va fer servir per treure pit. Va afirmar que "si ETA està com està és perquè la policia ha fet bé la seva feina". L'exatleta va assegurar que falten "pocs metres" de la lluita contra ETA. I va afegir: "Convé que en aquests últims metres no ens fiquem de peus a la galleda, perquè si fem les coses bé, veurem el final d'ETA més aviat que tard".
Antiterrorisme i crisi econòmica
Amb aquestes paraules Rubalcaba va voler obrir un altre calaix del pupitre d'aquesta precampanya. El calaix de la política antiterrorista és un dels més nets. El balanç és positiu, 700 membres d'ETA són a la presó i l'Estat fa dos anys que no veu bombes. Sembla que el final no es veurà abans d'aquestes eleccions, però està ben encarrilat. En aquesta matèria el sarró està ple.
L'altre sarró, l'únic que fins ara estava sobre la taula, com més al fons del calaix, millor. I és que les dificultats econòmiques han estat el gran tema de l'inici de la cursa a la Moncloa. Fa pocs dies que Mariano Rajoy va anunciar les mesures que vol aplicar per sortir de la crisi amb ajudes als emprenedors i la recuperació de la desgravació per l'habitatge. Dilluns Rubalcaba va demanar un acord entre empresaris i sindicats per abaixar els sous i els beneficis i guanyar en competitivitat i creació d'ocupació.
Però per moltes propostes que faci, el PSOE és el partit que governa un estat amb unes dades econòmiques poc engrescadores i que, a més, ha reconegut errors com no haver actuat quan tocava per afrontar la bombolla immobiliària. El PP, en canvi, en matèria econòmica, no acaba de concretar les mesures que pensa aplicar, però viu del record d'un José María Aznar que va governar en un moment econòmicament dolç (que va crear la bombolla).
Rubalcaba no només va assegurar que el seu ministeri de l'Interior ha actuat perfectament pel que fa a la política antiterrorista. També va reconèixer que hi ha "una sensació" sobre que el procés per arribar al final d'ETA "està aturat". I en va acusar Bildu, que "ha canviat una mica el seu discurs i ha passat de fer-ne un de relativament enèrgic en relació amb ETA a fer-ne un altre molt més complaent". Va afegir que la formació sobiranista "ha de complir la llei" i si no la compleix "hauran de passar pels tribunals". Era la primera vegada que pronunciava aquestes acusacions com a candidat.
Però no era nou. Rubalcaba sempre ha estat molt més dur amb Bildu que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que mai es va posicionar en contra de la participació d'aquesta coalició a les urnes i sempre va defensar la feina dels tribunals. En aquest sentit, l'actual candidat socialista està molt més proper a una premsa de Madrid visceralment crítica amb qualsevol moviment de Bildu.
Intercanvi de retrets
Les paraules de Rubalcaba van encendre un debat que ben aviat va continuar el vicesecretari de política regional del PP, Javier Arenas, que va denunciar que el problema del candidat socialista és que "no ha estat mai al cent per cent per la derrota del terrorisme i sempre ha deixat un marge per el diàleg".
De seguida el PSOE va reaccionar en boca del vicecoordinador del comitè electoral, Antonio Hernando, que va denunciar que a Arenas "el molesta que ETA estigui a les últimes gràcies a la política i l'acció" de Rubalcaba. Va afegir que la reacció del PP era "la primera gran vilesa" de la campanya per haver "posat en dubte la determinació" de Rubalcaba. Hernando també va defensar que el problema d'Arenas, compartit amb Jaime Mayor Oreja i altres dirigents del PP, és que no volen el final d'ETA perquè així tenen un element més per fer campanya.
L'esquerra abertzale s'hi torna
L'esquerra abertzale es va afegir a l'intercanvi de declaracions per dir que Rubalcaba "confon les causes i les conseqüències", ja que la causa que "el procés democràtic de solucions no avanci al ritme que la societat exigeix és l'actitud de bloqueig que durant els últims mesos i anys ha imperat a Madrid". Així, l'economia va perdre ahir el monopoli d'aquesta precampanya estiuenca en benefici d'ETA.
