Publicitat
Publicitat

LA SUCCESSIÓ DE ZAPATERO

El comitè federal del PSOE avala el vicepresident primer com a candidat per al 2012. En el discurs, ignora Carme Chacón i s'oblida d'abraçar Zapatero quan acaba, un gest que corregeix després

Rubalcaba ho aconsegueix

Ha costat suor i llàgrimes però l'"operació Alfredo", com alguns la van batejar, ha assolit el poder. El comitè federal del PSOE, el màxim òrgan entre congressos, es va rendir ahir als peus del nou candidat a la presidència del govern espanyol per a l'any que ve. Alfredo Pérez Rubalcaba, que fins ara no havia badat boca, va acceptar la petició unànime que li feia el seu partit, que encara no ha paït la dràstica patacada a les urnes d'avui fa una setmana i que s'aferra al veterà polític com a una àncora per evitar el naufragi.

Els 246 membres que es van reunir a la madrilenya seu de Ferraz van esclatar amb una ovació quan la presidenta del comitè els va demanar si avalaven Rubalcaba com a candidat a les primàries que ha encetat el PSOE. El procés d'elecció és un formalisme, paper mullat, perquè el partit en bloc ja ha assenyalat a dit l'elegit -un mecanisme molt semblant a la pràctica que utilitza el PP- i gairebé no queda espai real perquè altres militants presentin batalla. És significatiu que el futur candidat es dirigís a l'auditori en una intervenció en obert, un gest que marca d'entrada una desigualtat amb els hipotètics contrincants. El PSOE ho fia tot a un nom que ahir va rebre el suport dels 35 dirigents que van prendre la paraula: des del primer secretari del PSC, José Montilla, fins a l'extremeny Guillermo Fernández Vara. La ministra Carme Chacón, que no va poder o voler dissimular la seva indignació després que hagi hagut de renunciar a ser candidata per l'ofensiva dels rubalcabistes, no hi va intervenir. Asseguda al costat del vicepresident, no es van ni dirigir la paraula (com a mínim mentre hi havia senyal televisat de la sala). Rubalcaba li va fer pagar car: en la seva intervenció final no la va ni mencionar. Satisfet i pensant ja en el futur, fins i tot es va oblidar de córrer a abraçar a qui li passa el relleu, José Luis Rodríguez Zapatero. Després va haver d'esmenar el gest i li va demanar disculpes. El president espanyol, resignat, li va dir que tranquil. Al cap i a la fi, ell ja forma part del passat electoral del PSOE.

Cursa de 10 mesos

"Algú que és capaç d'haver corregut 100 metres en poc més de 10 segons és capaç de guanyar en 10 mesos", va sentenciar Zapatero, apel·lant al passat com a atleta del successor. Aquesta és la clau per entendre per què el gruix del socialisme espanyol s'ha precipitat als braços del nou líder: el poc temps que queda per a les generals. Si bé la majoria ja apostava per ell, el nerviosime es va apoderar de les estructures del partit diumenge a la nit, quan el PP va guanyar per 10 punts el PSOE en les eleccions municipals i va derrotar-lo en comunitats autònomes que semblaven imbatibles. Les adhesions a un valor segur com Rubalcaba, amb experiència i acreditada solvència política, es van accelerar. Zapatero, que fins aleshores s'havia mostrat equidistant, també va tenir clar que havia d'apostar obertament pel seu dofí i fer cas a la vella guàrdia del partit que li recomanava tancar aviat la ferida si volia salvar els mobles l'any que ve.

L'elegit va acceptar ahir el repte amb la tranquil·litat del que sap que el fruit madur acabarà caient de l'arbre. Feia mesos que hi rumiava, va admetre. "Com els he de dir que no a aquesta gent que ha perdut per ser del PSOE?", va preguntar-se picant l'ullet als que han quedat sense càrrec després del 22-M. I va avisar que no es conformaria a fer de mur de contenció de la dreta: "No anem a les eleccions per obtenir derrotes dignes, sinó victòries democràtiques".

El seu projecte s'haurà de definir a partir de la conferència política que celebraran a principis de setembre, però de moment ha deixat clar que pensa en un programa que pugui convèncer "la majoria", la gent que oscil·la entre el PP i el PSOE. Ara bé, va assegurar que lideraria "un nou projecte" que posi al dia l'estat del benestar perquè, per fer reformes, val més contractar "l'arquitecte" de l'edifici, que ell va identificar amb els governs de Felipe González i de José Luis Rodríguez Zapatero, dels quals ha format part i dels quals comparteix "totes i cadascuna de les decisions" que han pres. El comentari no era gens innocent. Hàbil, Rubalcaba va assumir el pes de la tradició socialista -fa 37 anys que hi milita i va ser ministre per primer cop l'any 1992- conscient que en el discurs de renúncia que Carme Chacón va pronunciar dijous va marcar distàncies amb el programa de govern actual, del qual forma part. Ella va dir que hauria liderat un projecte que "actualitzés els senyals d'identitat de la socialdemocràcia", un comentari que no va agradar a la Moncloa. El president espanyol i secretari general del PSOE va aprofitar la intervenció d'ahir per recordar-li que ell també defensa una proposta clarament socialdemòcrata i que és referència a Europa. Dit això, assumint que des d'ara queda en un segon terme, va carregar-se a les espatlles "tota la responsabilitat" de la derrota de diumenge passat per deixar el camí totalment desbrossat al seu hereu polític, al qual va cobrir d'elogis.

De Rubalcaba va dir que és "la persona" que volen els votants, capaç de generar "confiança i credibilitat" i va instar tothom a defensar-lo de les crítiques. Després d'una setmana en què un grup de dirigents estava disposat a fer caure Zapatero per aturar Chacón, el president espanyol cedeix el testimoni, gira full i opta per refugiar-se a la Moncloa. Són els últims dies del zapaterisme. El futur torna a ser la vella guàrdia felipista.

El PSC, amb Rubalcaba

Zapatero, que ha acabat renunciant a unes primàries reals, no es va privar d'agrair a Chacón "la generositat" perquè a ell li agrada "parlar bé de tots els companys". L'elogi va sonar a retret per les crítiques que la catalana va llançar als que, com el lehendakari Patxi López, volien forçar un congrés extraordinari, que hauria comportat la dimissió del president. De totes maneres, un a un els dirigents van expressar, a porta tancada, l'agraïment a la ministra per haver evitat una guerra interna. O un debat democràtic, depèn.

El PSC va acomboiar la seva militant a l'entrada del comitè. Van arribar caminant -en una imatge poc habitual- Chacón, José Montilla, l'exministre Celestino Corbacho i l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos. A dins, el primer secretari dels socialistes catalans va elogiar la titular de Defensa, però va donar suport "sense matisos i de manera unànime" a l'elegit: "Rubalcaba coneix Catalunya, va ser l'interlocutor per fer l'Estatut". Montilla va assegurar que les relacions PSC-PSOE es mantenen intactes, però va ser l'únic dirigent que va admetre que aquesta setmana han passat coses que no haurien d'haver passat.

Ara Rubalcaba enfila el camí cap a la Moncloa agraint a ZP la feina feta com a "corredor de fons" a qui "el temps donarà la raó". Estava tan satisfet que, madridista reconegut, va desitjar la victòria del Barça. La seva, oficialment, serà el dia 18 de juny, quan serà coronat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT