Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ESPANYOLES

El candidat socialista assegura que amb la supressió dels ens provincials s'estalviarien 1.000 milions

Rubalcaba imposa la fi de les diputacions com a 'hit' estival

Abans d'aquesta setmana la crisi econòmica i l'arribada de Bildu a les institucions eren els temes principals de la precampanya electoral. Però l'agost, sempre estèril en el capítol informatiu, ha servit al candidat socialista, Alfredo P. Rubalcaba, per col·locar el seu hit particular, la supressió de les diputacions provincials, al centre de l'agenda mediàtica. "Si volen continuar fent el que fan ara, crec que sobren", va afirmar Rubalcaba dimarts a Santander. I, des d'aleshores, tota intervenció de qualsevol líder polític ha valorat la proposta del candidat socialista. Alguns l'han compartida amb més o menys entusiasme -per exemple, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i del conseller d'Interior, Felip Puig-, d'altres l'han titllat d'oportunista -com va fer ahir el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida-, i el PP s'hi ha abraonat. "Les vol suprimir ara perquè el PSOE només en governa vuit", va assegurar Ana Mato, directora de campanya del PP.

Aquest catàleg de reaccions demostra, doncs, que Rubalcaba ha aconseguit situar als eixos de la campanya un assumpte en què, sens dubte, té la iniciativa respecte al PP. De la crisi en pot parlar, però sempre se li retraurà que totes les mesures que proposa ja les podria haver suggerit al llarg dels centenars de consells de ministres a què ha acudit els últims anys. I pel que fa a la presència de Bildu a les institucions i de la lluita contra ETA, el PP sempre té el recurs del cas Faisán per acusar-lo de col·laborar amb la banda armada. La supressió de les diputacions, en canvi, permet a l'exvicepresident espanyol adquirir la imatge d'un candidat que, davant la crisi econòmica, té la voluntat d'optimitzar recursos i estalviar. Ahir va assegurar que la fi dels ens provincials permetria estalviar 1.000 milions d'euros.

González, el primer a dir-ho

Felipe González, que d'una manera o d'una altra sempre hi és, va ser el primer a proposar la fi de les diputacions al juny. Pocs dies després, Rubalcaba parlava de "transformar-les", però no ha estat fins a l'agost que ha centrat els seus missatges en aquest assumpte, especialment agradable per a l'opinió pública en el context actual. No s'ha oblidar que el deute de les 41 diputacions, sumat al de les 3 diputacions forals, els 4 consells i 3 cabildos insulars, arriba als 6.000 milions d'euros, segons un estudi elaborat pel Círculo de Empresarios.

A més de les xifres econòmiques, hi ha la visió que les diputacions són institucions més aviat opaques -els seus representants són escollits pels partits, no directament per la ciutadania- i proclius al caciquisme i als escàndols de corrupció, com ha passat a Castelló, a Alacant, a Almeria i a Ourense. Sovint se les ha acusat de ser la menjadora dels partits a causa de la generositat de càrrecs de confiança de què disposen. Així doncs, la supressió de les diputacions també encaixa en la idea de Rubalcaba de regeneració democràtica amb què vol connectar amb el col·lectiu dels indignats , als quals va picar l'ullet en el seu primer discurs.

Nascudes el 1836, les diputacions, originalment encaminades a la prestació de serveis a municipis petits, són ara al centre del debat polític. La pregunta és si després del 20-N seguiran ocupant-lo o bé, per variar, passaran a un segon pla.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT