Publicitat
Publicitat

EL LIDERATGE SOCIALISTA

Per encarar la nova etapa, continuisme. La vella guàrdia felipista liderarà un partit dividit en dos.

Rubalcaba es perpetua al PSOE

Andalusia, "el cor del socialisme espanyol" segons Alfredo Pérez Rubalcaba, no va fer prou per tombar la balança a favor de Carme Chacón. Els andalusos, que intenten un miracle laic i guanyar les eleccions autonòmiques del 25 de març, es van dividir entre el felipisme clàssic i el zapaterisme 2.0. El suport que va aconseguir Rubalcaba i els vots extremenys en massa van ser claus perquè un dels polítics més veterans d'Espanya sigui nou secretari general del PSOE.

La seva victòria va ser una sorpresa majúscula. De fet, després de les intervencions del matí, els partidaris de la gran derrotada, la catalana Chacón, sortien convençuts que tenien les coses de cara. Fora del plenari els durs de Rubalcaba -Manuel Chaves, Rodolfo Ares, Txiki Benegas, Ramón Jáuregui o Gaspar Zarrías- feien cares llargues. En un extrem de l'hotel de Sevilla on avui conclou el 38è congrés, parlaven en veu baixa i coordinaven la feina per convèncer els delegats, un per un. "En les últimes hores hi ha hagut moltes pressions", assegurava a aquest diari un dirigent. Els chaconistes anaven refiats i van acabar creient-se l'onada d'eufòria que ells mateixos havien creat. L'exministre d'Afers Estrangers Miguel Ángel Moratinos, molt actiu en defensa de Chacón, confessava a primera hora del matí que li havien "estirat les orelles" per ser massa optimista i donar la victòria per feta. Encara tenia un somriure de cofoisme a la cara.

Tot i les crides a la unitat, els fets són tossuts i l'esquerda dins del PSOE és més que clara: 487 vots per a Rubalcaba (51% dels vots), 465 per a la seva rival (48,8%). Una clivella amb moltes capes. D'entrada, territorial, perquè ahir es va posar de manifest, un cop més, l'aliança Sevilla-Bilbao per noquejar un projecte que pivotava, en bona mesura, sobre el PSC. Els delegats catalans asseguraven que a tot estirar només quatre o cinc d'ells s'havien decantat per l'exvicepresident espanyol. A això cal sumar-hi que al País Valencià, l'Aragó i Madrid la candidata no va obtenir els suports esperats.

La divisió s'ha de llegir també en clau de revàlida. Per a la majoria, Chacón és la continuació de Zapatero i votar-la és aprofundir en aquesta línia de gestió. Ella va presumir-ne orgullosa en el discurs del migdia. Fins i tot va brandar la cartolina de votació del 35è congrés de l'any 2000, en què la vella guàrdia de l'aparell va apostar a la carta perdedora, José Bono, enfront de la renovació de Nova Via. Ara apostar per Rubalcaba era també fer un vot de càstig implícit a Zapatero i al seu entorn més pròxim i retornar la confiança a aquells que van perdre el poder fa dotze anys.

Finalment, hi havia una qüestió tàctica. Votar Chacón era votar la candidata socialista a les eleccions espanyoles del 2015. Va quedar clar amb el to mitinguer que va fer servir. En canvi, Rubalcaba podria deixar pas a un presidenciable més jove, com Eduardo Madina o Patxi López. Amb el lehendakari, amb qui l'uneix una forta amistat, es van abraçar davant les càmeres. Després, ell es va deixar veure i fotografiar entre la militància.

La divisió en dos blocs va ser tan evident que van tardar més d'una hora i mitja a comptar els 956 vots. N'hi va haver dos en blanc i un de nul.

Bisbes i banquers

En els discurs del matí, en canvi, va quedar acreditat que no hi havia grans diferències -només matisos de to i intensitat- en el projecte que defensaven l'un i l'altre.

Tant Rubalcaba com Chacón van provar de transitar per la corda fluixa des del centrisme i el sentit d'Estat, a una banda, i les propostes més esquerranoses (sobretot aquelles que no costen diners) a l'altra. Tots dos van apostar per repensar les relacions amb la Santa Seu si segueix l'ofensiva reformista del PP en temes com l'educació o la interrupció voluntària de l'embaràs. Hi va haver dards contra el sector bancari o la dreta política. La catalana no es va estar de dir que el PP i CiU són "la mateixa dreta encara que parlin idiomes diferents". En el model territorial, Chacón senzillament va optar per passar-hi de puntetes i defensar una "Espanya unida i diversa" preservant les "singularitats" culturals i lingüístiques.

El nou secretari general, que ha accentuat el discurs centralista les últimes setmanes, va insistir que calia un missatge unificat i no pas una "confederació" de partits socialistes a l'Estat. Fonts del PSC van treure-hi ferro; creuen que es tracta només d'una picada d'ullet al sector socialista més espanyolista per garantir-ne el vot.

Sense sectarisme ni factures

La batalla que s'ha viscut aquests dos dies a Sevilla es va descarnar durant les intervencions al plenari, quan calia posar tota la carn a la graella. Rubalcaba va atacar amb precisió els punts dèbils de la rival i es va presentar com un líder "fort" a qui els adversaris "no trencaran". Va avisar dels "salvadors" que van per lliure i va contrastar-ho amb la seva experiència (té 61 anys) en la política. I per no espantar ningú va assegurar que ell no és "sectari" i que no faria pagar "factures" a ningú.

L'escoltava atent el president andalús, José Antonio Griñán, que va apostar per Chacón i és el segon gran derrotat d'aquest congrés.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT