SabadellRubalcaba no remunta. No hi ha enquesta que qüestioni la majoria absoluta del PP. Ahir en van aparèixer de noves. La de l'ARA presentava uns resultats a Catalunya molt similars als de les eleccions que, el 12 de març del 2000, van donar la majoria absoluta a José María Aznar. El candidat del PSOE no pensa en com formarà govern ni amb qui pactarà. A cinc setmanes del 20-N, i si no hi ha un tomb espectacular, es conforma amb un resultat digne que li permeti seguir liderant el PSOE i reconstruir el castigat espai de centreesquerra espanyol. I en aquest context ja no calen les picades d'ullet a CiU, i sí, intentar que el PSC segueixi fent una aportació "fonamental".
Per això ahir, a Sabadell, Rubalcaba va apartar-se del seu guió tradicional. De la secreta i seductora reunió amb el president Artur Mas a l'estiu en una visita a Barcelona va passar a llançar dards enverinats a la federació nacionalista.
La "injustícia" de successions
Els socialistes catalans van respirar alleugerits veient com ara sí, i encara que sigui perquè el vent bufa molt en contra, el PSOE acompanya la seva estratègia, que la candidata Carme Chacón va interpretar amb solvència posant sense matisos al mateix sac el PP i CiU ("la mateixa dreta") com a enemics de l'estat del benestar. Rubalcaba va carregar contra les retallades del govern de Mas i les que intueix en un executiu presidit per Mariano Rajoy ("ell no les verbalitza, però María Dolores de Cospedal i Cristóbal Montoro, que són com nens i diuen el que senten a casa, sí", va ironitzar). Apuntant al Govern va assegurar que "és una injustícia clamorosa" retallar la sanitat mentre "s'abaixen els impostos als rics" en referència al de successions, que Mas va suprimir amb el suport del PP en compliment del programa electoral.
Però els retrets no van quedar aquí. Rubalcaba va mostrar contrarietat davant les acusacions que "el PSOE i el PP són el mateix". Aquesta afirmació molesta els socialistes a Madrid, quan l'escolten en boca d' indignats o de dirigents d'IU. Però el candidat del PSOE va evidenciar, en un Pavelló Sabadell Nord del qual se'n va habilitar només la meitat de l'aforament (oficialment hi caben 1.500 persones a les grades, encara que la pista estava plena), que això encara el molesta més quan ho sent a Catalunya. "Menteixen quan diuen que som el mateix. No tenim res a veure, i menys a Catalunya. Mentre els nostres diputats defensaven l'Estatut a tot Espanya, Rajoy recollia firmes contra Catalunya i feia discursos patriòtics i crispats al Congrés", va insistir.
El candidat va furgar en la relació CiU-PP. Abans de concloure que "la dreta econòmica es val de Catalunya mentre la política l'insulta" va llençar un torpede a la línia de flotació nacionalista amb el Corredor Mediterrani. Un tema sensible i que va incorporar als mèrits del PSOE amb Catalunya des del convenciment que dimecres la Comissió Europea l'inclourà com infraestructura a subvencionar. "No és que el posin. És que el reposaran perquè algú el va treure als pressupostos del 2003. Ho va fer el PP i ho va fer amb els vots de CiU", va afirmar. CiU va reaccionar, per boca de Pere Macias, criticant les retallades de Zapatero i les despeses de Defensa. I el conseller de Territori, Lluís Recoder, va piular a Twitter: "Veient l'ensorrada socialista a les enquestes entenc les seves grotesques acusacions i propostes", concloïa.
La candidata que no es resigna
El PP va rebre de valent per la seva manca de solucions econòmiques. Chacón va assegurar que "no es resigna" i va enumerar el full de serveis del PSOE. Rubalcaba li agraïa l'aportació de Catalunya, "motor del progressisme espanyol", i en un to menys optimista afirmava que han intentat, en un context de crisi, "mantenir els signes d'identitat del projecte polític socialista". Ara es veu capaç només de prometre que "cada diputat nostre es trencarà la cara en defensa de l'estat del benestar, la igualtat i d'un estat fort". Per mantenir el cap alt a l'oposició li calen els diputats catalans. Més que no pas els socis catalans. Per més que ahir el públic -potser era cosa de l'alta temperatura- li cridés allò de "tu sí que pots, tu sí que pots!". "Jo, sense vosaltres, no sóc res", va concloure davant una conformada cúpula del PSC.
