Publicitat
Publicitat

CANDIDATURA A LES PRESIDENCIALS RUSSES

Els russos reben amb indiferència el retorn de Putin al Kremlin

Rússia es resigna a una democràcia sense oposició

Vladímir Putin ja ha mostrat les seves cartes: vol tornar a la presidència. I amb aquesta jugada esperada, la manca d'oposició real a Rússia s'ha fet patent un cop més. La societat russa està cremada i la frustració d'uns s'anteposa a la indiferència de la resta. Sí, els russos acudiran a les urnes el 4 de març, però molts consideren que el resultat ja està anunciat.

"Estic decebuda amb l'intercanvi de cadires que farà Putin amb l'actual president, [Dmitri] Medvédev. És una mostra clara de la degradació de la suposada democràcia russa i, malauradament, els ciutadans som esclaus d'aquest sistema", diu la Maria Makutina, una politòloga de 26 anys.

Fins que es va fer pública la candidatura de l'exagent de la KGB, l'única oposició a Putin que els mitjans locals contemplaven era la de Medvédev, el seu designat company de tàndem. I ara que ha quedat fora del joc d'apostes, simplement, ja no se'n parla.

"Els poders que s'autoanomenen oposició no s'entenen de la mateixa manera que a Occident. No són partits polítics reals ni tenen cap possibilitat de guanyar el poder", afirma Natàlia Romashkova, de 24 anys.

Les entitats polítiques russes són desestructurades i els seus membres no tenen unitat. Només el Partit Comunista està mínimament organitzat i, de fet, és l'única força opositora amb presència parlamentària.

"Putin sempre ha actuat pels seus interessos, però és el polític més fort i carismàtic que tenim", assenyala Dimitri Krestianski, un enginyer de 27 anys. Una opinió compartida per molta gent. En un sondeig recent del centre Levada de Moscou, la majoria dels enquestats va escollir Putin com a polític preferit perquè és "un líder fort".

Aquesta idea ve induïda per la baixa exposició que es permet als representants dels denominats grups opositors. "No sé qui són la resta de candidats perquè mai no tenen la possibilitat de fer-se conèixer", reconeix l'Oxana Skiba, una jove de 31 anys. Això no és estrany si entenem que la majoria de mitjans de comunicació estatals estan controlats pel govern. El Kremlin també fa un estricte seguiment de la premsa internacional i els periodistes més crítics amb el poder, quan tenen sort, són expulsats del país.

Però no hem d'oblidar que Rússia és un país jove. Vint anys després de la desintegració de l'URSS, els seus habitants han abraçat el capitalisme, que els ha fet oblidar els prestatges buits als supermercats i les cartilles de racionament. Les coses van més bé. I l'heroi que encara molts tenen en ment és el seu omnipresent Vladímir Putin.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT