Publicitat
Publicitat

Perla: B. Hazan:

Perla B. Hazan: "Sabien que els havien d'ajudar, perquè si no ho feien els mataven"

Litojoron "Tot el poble sabia que hi havia una família jueva amagada, però ningú va parlar" Negacionistes "Els qui neguen l'Holocaust volen sobresortir en alguna cosa i no saben com fer-ho" Credo "La solidaritat no hi entén, de credos"

Perla B. Hazan (Melilla, 1944) fa dècades que difon el missatge del Museu de l'Holocaust (Yad Vashem): el genocidi sí que va existir i així ho demostren els setanta milions de documents que hi ha a l'arxiu del museu a Jerusalem. Ella és infatigable i està disposada a repetir-ho una i una altra vegada, sigui on sigui. Malgrat haver explicat centenars de vegades les moltes barbaritats que es van cometre durant l'Holocaust, no pot evitar les llàgrimes quan parla de la tragèdia del seu marit.

Com comença a sensibilitzar-se pel genocidi sobre els jueus?

Quan tenia sis anys vaig veure una tieta meva brodant un text que dedicava als nens del gueto de Varsòvia. Li vaig preguntar què era i em va dir que durant la guerra van matar molts nens. Amb el temps vaig començar a estudiar, a conèixer, i em vaig convertir en voluntària de Yad Vashem. El pitjor és la ignorància.

La seva família no va viure l'Holocaust, però sí la del seu marit...

La meva família no va viure aquest capítol tan nefast, però sí la del meu marit, en Mauricio. Ell és un supervivent. Quan tenia set anys, ell, les seves germanes i els seus pares es van amagar durant quatre anys a la casa d'una família grega de Litojoron. La solidaritat no hi entén de credos. Vam anar amb el meu marit a aquest poble, després de quaranta anys d'aquella tragèdia. Volíem agrair personalment a aquella família que els hagués salvat. Quan els vaig dir que volíem que formessin part de la paret dels 22.000 Justos entre les Nacions -un reconeixement que el govern d'Israel atorga des del 1963 a aquelles persones que no són de confessió o ascendència jueva i que van ajudar els jueus víctimes de les persecucions nazis- ens van dir que no sabien de què els parlàvem i que no els havíem d'agrair res. Que si tornés a passar tornarien a fer el mateix.

Ningú del poble va denunciar ni la família grega ni la del seu marit?

Quan un dia van arribar les SS al poble, perquè sabien que hi havia una família amagada, ningú va parlar. Es van adreçar al capellà i ell va dir que no, que no hi havia cap família amagada. El van portar a l'església i el van cremar viu. Hi ha uns principis que hauríem de respectar sempre, no hauríem d'odiar ningú pel fet que és diferent.

Al capellà el van cremar per no haver parlat?

Per no denunciar-ho.

Com el van amagar, el seu marit?

El van amagar en una caseta. Un dia van agafar el meu sogre, el van tancar en un camp i el van despullar. El metge va veure que era jueu per la circumcisió, li va dir que ell també era jueu i que a la nit comencés a cridar, així el portarien a la infermeria. El metge va assegurar que tenia una malaltia molt contagiosa i el van deixar anar. Va arribar al poble amb els peus inflats per culpa del fred. Es va salvar. Tot el poble sabia que els tenien amagats, sabien que els havien d'ajudar perquè si no ho feien se'ls emportarien i els matarien.

Hi ha prou consciència sobre el genocidi del Tercer Reich?

Se sap que hi va haver un Holocaust, se sap per què va passar i se'n saben les conseqüències. Però encara s'han d'ensenyar i mostrar moltes coses. Hi ha testimonis que encara no han testificat. Cada dia arriben documents nous amb un relat que desconeixíem. Ja tenim setanta milions de documents al nostre arxiu. La gent no pot concebre que obliguessin una dona a col·locar el seu propi fill en un forn crematori, però lamentablement això va succeir.

Hi ha museus com el seu, hi ha documents, hi ha fotografies que mostren coses terribles... Però hi ha nous genocidis potser no contra jueus, però sí contra altres minories. Serveix d'alguna cosa conèixer la història?

Si som apàtics sí que correm el risc que torni a passar. Hem d'estar alerta davant qualsevol acte de xenofòbia o d'intolerància. S'ha de respondre davant l'atac a qualsevol minoria. Tant el poble com les altes esferes han de prendre consciència. Lamentablement desapareixen cada dia testimonis, per això és tan important documentar-los. Tenim ja quatre milions de víctimes amb noms, lloc de naixement i de mort. Ens en falten dos milions més.

Com està alerta Yad Vashem?

Responem a qualsevol article que negui l'Holocaust, perquè això és una difamació. Aquí a Espanya, lamentablement, hi ha diferents diaris que han publicat que l'Holocaust és un invent del sionisme.

Quins diaris?

Prefereixo no dir-ho.

Com reacciona vostè quan llegeix que algú escriu que l'Holocaust és un invent?

Simplement, m'agradaria apropar-me a aquestes persones i donar-los material. De fet, ja m'hi he apropat i els he convidat a Yad Vashem. Lamentablement aquests negacionistes són persones sense recursos. Volen sobresortir en alguna cosa i no saben com fer-ho.

I han vingut?

Sí, alguna d'aquestes persones ha vingut. Els hem ensenyat els arxius amb els documents firmats per Himmler en què ordenava l'extermini sistemàtic de jueus i han sortit pensant diferent.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT