Publicitat
Publicitat

El ministeri d'Economia constata que el dèficit per al 2011 no serà de l'1,3% exigit

Salgado admet que Catalunya no complirà

En una nota oficial, i per primera vegada, la secretaria d'estat d'Hisenda va certificar que el govern d'Artur Mas no arribarà a la xifra marcada per Madrid. El Govern ja va dir que no pensava retallar més.

El comunicat que va emetre ahir el ministeri afirmava que Catalunya tancarà l'any amb "possibles desviacions" a l'hora de limitar el dèficit a un màxim de l'1,3% del PIB, tal com marquen els acords fixats al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). És a dir, posava en negre sobre blanc les tesis que defensa el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, amb els números sobre la taula: l'herència financera del Govern anterior és tan elevada que, retallant la despesa el 10% previst, només és factible tancar l'any amb un dèficit del 2,6%, el doble del que permet l'Estat espanyol.

Catalunya és, per ara, l'única comunitat autònoma que ha analitzat i explicat clarament els motius que li impedeixen quadrar els números. A poc a poc, però, els governs que van canviar de color polític el 22 de maig (del PSOE al PP) també han començat a denunciar una mala salut financera a les arques regionals. L'exemple més clar és el de Castella-la Manxa, que, com Catalunya, encara no ha rebut el vistiplau del ministeri d'Economia al seu pla de reequilibri financer.

Més retallades

En els últims dies, el secretari d'Estat d'Hisenda, Juan Manuel López Carbajo, s'ha anat reunint amb els consellers de les 12 autonomies que van sobrepassar el 0,75% de dèficit durant el primer semestre de l'any. És a dir, els que poden tenir els problemes més seriosos per complir el full de ruta de la consolidació fiscal acordat al CPFF. El ministeri es va mostrar satisfet perquè els governs que ja tenen aprovat el pla de reequilibri es comprometen a aplicar-lo sense reserves i a "implementar noves mesures addicionals".

En el cas de Catalunuya, el departament que dirigeix la vicepresidenta Elena Salgado subratllava "el compromís amb l'estabilitat pressupostària" i la garantia d'aprovar un nou pla per al període 2012-2014. De fet, el conseller Mas-Colell sempre ha defensat a Madrid que, superat el 2011 com un any de transició, el Govern podrà complir amb les xifres marcades a partir de l'any que ve. Així ho va comunicar a Salgado quan es van reunir el 13 de juliol, i a l'últim Consell de Política Fiscal, del 27 del mateix mes. Fonts del ministeri i del departament d'Economia van assegurar ahir a l'ARA que les coses no han canviat des d'aleshores.

A Madrid són conscients que la situació que ha plantejat Catalunya no és fàcil d'encaixar. El govern espanyol no pot forçar el president Artur Mas a prendre mesures més dràstiques sense trepitjar l'autonomia financera de la Generalitat però, al mateix temps, tampoc pot donar llum verda oficial als plans del Govern. Si ho fes, es podria entendre com un signe de debilitat cap als mercats en la consolidació fiscal i podria obrir escletxes comparatives amb les altres comunitats autònomes. En aquest escenari, un portaveu de la secretaria d'estat d'Hisenda va reafirmar ahir que el nivell d'exigència cap a Catalunya segueix sent el mateix que per a la resta de governs territorials: qui no compleixi amb l'1,3% no rebrà els permisos per endeutar-se a llarg termini.

Tant des de la conselleria com des de la vicepresidència de l'executiu espanyol reiteren que no hi ha un tracte preferent i que, en cap cas, constatar l'actitud de Catalunya significa acceptar-la i cedir. A més, a Madrid recorden que per aprovar la proposta catalana -que suposaria modificar els criteris actuals- caldria convocar una nova reunió del CPFF. Es manté, doncs, una ambigüitat tàctica molt calculada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT