CRISI ECONÒMICA
Crònica 15/10/2011

Salgado contra les cordes

La ministra defensa les previsions del govern espanyol malgrat el creixent escepticisme dels analistes, que les consideren inassolibles. Salgado diu que té 4.000 milions per compensar les desviacions.

àlex Font Manté
2 min
Tràngol A la ministra d'Economia  l'esperen unes difícils setmanes abans d'abandonar  el càrrec, com ja ha anunciat que farà.

BARCELONA.Tot indica que Espanya viurà un final de curs molt complicat. El govern espanyol s'ha quedat sol defensant les seves previsions per al 2011, que estimen un dèficit del 6% i un creixement de l'economia de l'1,3%. Avui dia, cap de les grans institucions que elaboren previsions sobre l'economia espanyola coincideix amb els pronòstics d'Elena Salgado. Malgrat la creixent pressió, la ministra d'Economia va reiterar ahir que Espanya complirà les previsions oficials.

Salgado va revelar ahir que l'Estat disposa d'una caixa oculta de 4.000 milions d'euros que es destinaran a complir l'objectiu de dèficit en cas que sigui necessari. La meitat d'aquests diners prové dels ingressos pel concurs de l'espectre de telefonia mòbil, que es va subhastar a l'estiu. Els 2.000 milions restants són diners que l'Estat s'haurà estalviat en el pagament d'interessos perquè la pressió sobre el deute espanyol últimament s'ha relaxat, segons la ministra. Amb aquest mateix objectiu, també va anunciar que retallarà 650 milions en diverses despeses ministerials.

Malgrat aquesta insistència, cap de les 22 grans institucions que realitzen previsions sobre l'economia espanyola -des de les entitats financeres al Banc d'Espanya fins l'FMI- coincideixen amb Elena Salgado. Ni en el creixement del PIB ni en la reducció del dèficit. El consens entre aquestes 22 institucions és que Espanya creixerà un 0,8% (lluny de l'1,3% que pronostica l'executiu) i que tindrà un dèficit del 6,45% (en comptes del 6% que diu el govern).

El problema d'aquestes desviacions és que poden afectar la credibilitat d'Espanya davant dels mercats internacionals, que observen amb lupa l'estratègia del govern per equilibrar les finances públiques. En un moment en què mai se sap quan es tornarà a disparar la prima de risc, l'incompliment de les previsions oficials podria portar noves turbulències. Aquesta credibilitat ja ha quedat en compromís per les fallides privatitzacions de Loteries i els aeroports de Barajas i el Prat. La primera ha quedat posposada sense data (i el PP ja ha dit que si guanya les eleccions del 20-N farà marxa enrere) mentre que la segona en principi es reprendrà amb tres mesos de retard.

Rebaixa de S&P

Tampoc ajuden gaire les recents rebaixes en la qualificació del deute espanyol. L'última agència a revisar-lo a la baixa ha estat Standard & Poor's, que a la matinada d'ahir va reduir la nota d'Espanya en un graó, passant-la d'AA- a AA, i avisant que hi podria haver més rebaixes en el futur. La incertesa sobre el creixement de l'economia espanyola és, precisament, un dels principals motius d'aquesta rebaixa. Segons S&P, els elevats nivells d'atur i d'endeutament privat i l'alentiment dels principals socis comercials d'Espanya perjudicaran l'economia. A més, l'agència opina que el sistema financer "encara es debilitarà més" pel creixement dels actius tòxics a les carteres de la banca.

Aquesta rebaixa se suma a la que Fitch va anunciar la setmana passada. Ja fa temps que les tres grans agències de qualificació van retirar a Espanya la màxima nota (AAA), però el consol que li queda a l'Estat és que, en els tres casos, la valoració d'Itàlia és encara pitjor que l'espanyola. Ahir, Salgado va defensar que les qualificacions d'Espanya segueixen sent "excel·lents".

stats