MadridLes comunitats autònomes governades pel PP, que ara són majoria, havien amenaçat de posar contra les cordes la vicepresidenta, Elena Salgado, al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que es va fer ahir a la tarda a Madrid. Al final, la nuvolada només va deixar caure quatre gotes (intenses, això sí) però lluny del xàfec que es temia el govern espanyol. "La sang no ha arribat al riu", va dir alleugerit el vicepresident segon, Manuel Chaves. Va ser clau l'as que es va treure de la màniga Salgado en forma de crèdit de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) i alguna renúncia per acontentar les comunitats autònomes en mans dels conservadors.
Com ja havia anunciat reiteradament, l'executiu espanyol es va mostrar inflexible amb les dues grans reivindicacions de la majoria dels consellers: el pagament dels fons de convergència, en el cas català els 1.450 milions de competitivitat, i la possibilitat d'allargar el termini per tornar el deute que tenen les comunitats autònomes amb el govern espanyol, un cop liquidats els comptes del 2008 i el 2009. En aquell moment, el ministeri d'Economia va fer unes previsions massa optimistes, tenint en compte la caiguda dels ingressos, i ara exigeix que les comunitats autònomes corregeixin aquell error de càlcul.
L'executiu espanyol ja ha avançat que, quan arribi el moment de fer balanç del 2010, el plat més ple caurà del costat autonòmic i equilibrarà la situació. Amb aquest argument va negar taxativament flexibilitzar els terminis. Ara bé, Salgado va mostrar-se comprensiva amb els problemes de caixa que poden tenir les comunitats l'any que ve. Per esponjar la situació de liquiditat, va obrir l'aixeta del crèdit: la possibilitat d'acollir-se a una línia de l'ICO per valor de la meitat del deute. Aquests diners, que s'amortitzarien al cap de tres anys, han de servir per pagar proveïdors, la gran reclamació de Mariano Rajoy. Segons les dades del ministeri, les comunitats han de retornar més de 24.000 milions d'euros, 5.500 del 2008 i 19.000 del 2009.
Salgado també va recordar que el nou model de finançament preveu 8.000 milions addicionals per a l'any que ve que, segons Madrid, haurien de destinar-se a sanitat.
Sostre de despesa a la carta
No tot van ser flors i violes per als interessos de l'executiu central. Era el primer CPFF després de les eleccions autonòmiques del 22 de maig i es va notar que el PP dirigeix 11 de les 17 autonomies. Per primera vegada, van entrar en bloc per una porta que no és l'habitual i es van fer una fotografia conjunta a l'entrada. Quedava clar que l'estratègia estava perfectament coordinada i, fins i tot, la consellera de Castella i Lleó, Pilar del Olmo, va fer de portaveu a la sortida dels consellers del seu partit. Davant d'aquesta pressió, Salgado va haver de cedir en algunes coses, com el mecanisme per fixar la futura regla de sostre de despesa.
Tots els representants van aprovar presentar, als respectius Parlaments, una proposta per establir aquest límit en un termini de sis mesos. Per fer-ho, s'ha habilitat el setembre perquè treballi un grup tècnic que provi de consensuar les parets mestres d'aquesta norma, que el PP ja impulsa on governa per ordre de Rajoy.
El conseller Andreu Mas-Colell va recordar que aquest és un compromís del seu Govern. Ara bé, va alertar del risc que Madrid "intenti anar a la màxima uniformitat possible". És més, per ell, quan més "ajustat" estigui aquest sostre de despesa a la realitat de cada zona, serà més "respectat".
La Generalitat va sortir relativament satisfeta de la reunió, malgrat que les seves peticions no van rebre el vistiplau de Salgado. Catalunya i Castella-la Manxa són les dues úniques comunitats a les quals el Consell encara no ha aprovat el pla de reequilibri. Mas-Colell va treure-hi ferro i va assegurar que ahir no tocava parlar-ne, però en canvi es va donar llum verda a quatre d'aquests programes de reajustament. I la vicepresidenta espanyola es va mostrar inflexible: "Les regles són clares, cal tenir aprovat el pla de reequilibri per endeutar-se a llarg termini". El conseller va dir que ells fan els deures i Salgado va haver d'admetre-ho.
Damunt la taula van quedar-hi les diverses propostes perquè l'Estat estableixi algun tipus d'aval que ajudi les comunitats autònomes a col·locar deute als mercats de manera més barata. Salgado no en vol sentir ni parlar. Per ella, el més important d'ahir és que es van reafirmar els objectius de dèficit.
