Publicitat
Publicitat

FINANÇAMENT EL POLS AMB L'ESTAT

La Generalitat acceptaria una "bestreta significativa" del fons de competitivitat

Salgado oficialitza el cop de porta a les demandes catalanes

El dia 23 de maig, l'endemà de les eleccions municipals i autonòmiques, el govern d'Artur Mas haurà de trucar a Madrid per reprendre les negociacions sobre el fons de competitivitat si vol quadrar els números del 2011. El clima preelectoral ho frena tot. El govern socialista té una por atàvica que el PP l'acusi d'afavorir Catalunya en detriment d'altres comunitats autònomes i no està disposat a moure's ni un mil·límetre; va quedar clar al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Caldrà veure si la porta, ara tancada, es pot reobrir després del 22 de maig o no.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va topar amb un mur infranquejable. La vicepresidenta Elena Salgado va mantenir la tesi que "ara no es donen les circumstàncies" per pagar aquest any els 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat que reclama Catalunya i que han de servir, en un exercici de federalisme fiscal, per no castigar les comunitats més solidàries.

Mas-Colell va admetre que no era el tema central de la reunió d'ahir, la primera del seu mandat, però va mantenir encesa la torxa d'una demanda que comparteixen moltes altres comunitats, amb Madrid, el País Valencià i les Illes al capdavant. Després d'assegurar que mantindria viva la "reivindicació", va avançar que el seu govern acceptaria "una bestreta significativa" que ara és impensable perquè no hi ha acord ni amb la xifra que es reclama. Salgado va insistir de nou que els 1.450 milions no són reals i que això no es pot saber fins que es liquidin els comptes el 2013. A més, el seu ministeri està disposat a passar a l'ofensiva i proclamar arreu que aquests números no són vàlids. Amb aquest panorama no és estrany que agafés el pont aeri de tornada a Barcelona "igual de preocupat" de com havia arribat a Madrid. Sap que la guerra serà dura.

En aquest clima preelectoral, la comunitat de Madrid, governada pel PP, ja ha tirat pel dret i ahir va anunciar que havia presentat un recurs al contenciós administratiu per reclamar el compliment dels pagaments previstos a la llei, una via que també planteja el PSC. El govern de CiU, de moment, aposta per la "política" i no té sobre la taula aquestes opcions més dràstiques.

Si una cosa queda clara és que, si Madrid no paga, Catalunya ho tindrà impossible per complir el dèficit de l'1,3% del PIB que el govern de Zapatero ha garantit a Brussel·les, i Artur Mas no està disposat a una retallada de més del 10%. De fet, el responsable de les finances catalanes va agrair des de la capital de l'Estat el sacrifici del "poble de Catalunya" perquè aquestes retallades que aplica la Generalitat ja són "una mica una barbaritat". Més, doncs, és impensable. Un sudoku complex que l'enrocament de Salgado no permet solucionar amb facilitat. Per la vicepresidenta tercera hi ha uns acords aprovats al CPFF que cal complir sense excuses. I punt.

Res a canvi

No van servir de res els esforços conciliadors del conseller, que va votar a favor dels objectius de dèficit del 2012, el 2013 i el 2014: 1,3%, 1,1% i 1%. Catalunya es va comprometre a complir durant aquests anys, fins i tot amb nota, però demana a canvi, sense èxit, flexibilitat i "coresponsabilitat" aquest 2011. El govern espanyol va respondre amb un no. Per Elena Salgado, les xifres per aquest any estan tancades i són innegociables. "No estem contents perquè percebem la falta de suport material i moral als nostres ajustos" es va lamentar Mas-Colell. L'únic gest simbòlic que va tenir la vicepresidenta cap a Catalunya va ser incloure en el document aprovat que els ajustos financers serien responsabilitat tant de l'administració autonòmica com de l'executiu espanyol. En aquest pla de contenció gradual del dèficit, Salgado va topar amb l'oposició de diversos governs del PP, sota el lideratge de la comunitat de Madrid, que volien més fermesa i fixar per llei el dèficit zero. El conseller madrileny, Antonio Beteta, va arribar a dir que la reunió va servir per constatar que l'acord de finançament "ha mort".

Revés del Senat

Salgado va haver de fer front al Consell de Política Fiscal poques hores després que el Senat instés el seu govern a pagar aquest any el fons de competitivitat a Catalunya. Amb els vots de l'Entesa Catalana de Progrés, CiU i el PP va prosperar una moció del senador d'ERC Miquel Bofill que reclamava a Rodríguez Zapatero que abonés aquesta quantitat. "Els pactes hi són per complir-los", va dir Bofill, per qui aquest és un acord entre el govern de Madrid i l'executiu que presidia José Montilla. Finalment, els senador del PSC van votar a favor de la moció i en contra, per tant, del PSOE, que s'hi va oposar. A la cambra alta, però, formen part de dos grups diferents.

Ahir Salgado només va perdre en una cosa: el futbol. Davant dels consellers va admetre que del Madrid-Barça només li interessava "el resultat" madridista. Però a Mas-Colell el que li interessava era fer un bon joc dialèctic per demostrar que Catalunya està carregada de raó.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT