Salt fa una crida a la calma per salvar la pau social
Calma. Era una de les expressions més repetides ahir a Salt. Des de l'alcaldessa, Iolanda Pineda, fins a la majoria de responsables d'entitats cíviques i socials del municipi no es cansaven de repetir que la situació per què travessa la ciutat és "molt greu", però ningú vol que el pacte per la convivència que es va signar el març de l'any passat -després d'un episodi de confrontacions anterior- compleixi el seu primer aniversari amb esquerdes que aquesta vegada ja poden ser insalvables. El record dels gravíssims disturbis de l'any 2005 als barris de la perifèria de París, en què es van cremar milers de vehicles, planava ahir com una amenaça que ja ningú amaga. Ni l'alcaldessa va poder evitar fer-hi referència: "Tenim molt presents els fets de París". També el cap de l'oposició i portaveu del grup municipal de CiU, Jaume Torramadé, manté que l'estatus econòmic i social de Salt és comparable al dels suburbis de les ciutats franceses. I és que els elevats índexs d'atur i les poques perspectives de futur per als joves castiguen especialment el col·lectiu immigrant, que és el més vulnerable per la seva situació social. I a Salt un 41,4% dels veïns són estrangers. Un percentatge que creix fins al 55% si s'agafa només la franja d'edat compresa entre els 0 i els 40 anys.
La gran preocupació a la ciutat del Gironès passa ara per frenar l'onada vandàlica després de dos nits amb aldarulls -la matinada de diumenge es van cremar cinc cotxes i set motos-. Però no només per acabar amb els incidents, sinó sobretot pel risc que la situació s'enverini encara més i el que ha començat com una bretolada acabi trencant una convivència que a Salt saben que és molt fràgil. En el record hi ha presents encara els enfrontaments del febrer de l'any passat, que van alterar la convivència entre immigrants i autòctons. Una crispació que va començar arran d'una concentració d'una part dels veïns, que van culpar alguns dels nouvinguts de l'augment de la sensació d'inseguretat d'aleshores. Aquell episodi va tancar-se amb la signatura d'un pacte per la convivència entre col·lectius d'immigrants, entitats veïnals i l'Ajuntament. Aquesta unió és la que vol mantenir com sigui Iolanda Pineda. Per això repeteix els arguments que ahir diumenge ja relatava en l'entrevista publicada a l'ARA. L'alcaldessa vol donar una resposta "modèlica i contundent" perquè sent "ràbia, indignació i frustració", però no vol que aquests sentiments s'exterioritzin als carrers. La resposta ha de ser policial i judicial. "Estic convençuda que tots els saltencs de bé, independentment del seu origen, donaran una resposta modèlica perquè l'incivisme no trenqui el futur ni l'esperança al municipi", afirmava en una declaració institucional. Calma. Però també sap que el context no hi ajuda. En una població, com tantes arreu del país, castigada per la crisi econòmica i el desencís social, qualsevol precaució és poca.
Avui, junta de portaveus
Per avui mateix l'alcaldessa ha convocat una junta de portaveus extraordinària per buscar un consens polític que molt probablement trobarà. A curt termini ja s'ha reforçat de manera significativa la vigilància policial i els Mossos d'Esquadra han marcat Salt en el mapa com una de les prioritats al llarg de la setmana que avui comença. La presència de dotacions de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) i de la Brigada Mòbil de la policia catalana ja delatava ahir la calma tensa que es viu als carrers. Segons els Mossos, oficialment s'investiga si els incidents de la matinada d'ahir tenen alguna relació amb els aldarulls que van protagonitzar una trentena de joves divendres al vespre després d'una concentració davant la policia local per protestar per la persecució a un jove delinqüent de setze anys que acabava de robar una moto. Extraoficialment ningú en dubta. No se sap si són els mateixos, però sí que hi ha una causa-efecte que es vol tallar d'arrel. El mimetisme és aquí un risc ara mateix incontrolable. Per això algunes entitats i associacions, també les vinculades als col·lectius d'immigrants, ja es mouen per organitzar alguna manifestació unitària de rebuig a la violència. Autòctons i estrangers. Ningú vol tornar al passat perquè seria el fracàs de Salt. I Salt són tots.
