Salut vol rebaixar un 10% la mortalitat per càncer fins al 2020
Un 10% menys de mortalitat en els casos de càncer i fins a un 20% en els cardiovasculars. Aquests són els grans objectius del pla de Salut, que reformula el model i se centra, sobretot, en els pacients crònics.
SITGES."Els temps que vénen no seran fàcils, però entre tots ho aconseguirem". Amb aquesta frase va tancar ahir el conseller de Salut, Boi Ruiz, la presentació del gran pla estratègic que ha de marcar la política sanitària catalana dels pròxims anys. El repte és transformar el model vint anys després de l'últim pla de Salut que va impulsar Josep Maria Via. I els grans objectius del full de ruta inclouen la creació d'un nou paradigma de sistema sanitari que té com a grans xifres en l'horitzó 2020 incrementar un 5% l'esperança de vida en bones condicions de salut, reduir un 10% la mortalitat en els casos de càncer i rebaixar-la fins a un 20% en els malalts cardiovasculars.
La palanca de canvi
Per aconseguir aquests objectius cal reformular el model assistencial a partir d'un gran eix, que és l'atenció als malalts crònics. Avui el 70% de la despesa en salut es destina a aquest segment de la població. Aquesta realitat s'acarnissa especialment en la gent gran: gairebé dues de cada tres persones més grans de 65 anys pateixen alguna mena de malaltia crònica. Amb aquestes dades a la mà, el pla de Salut, que en aquesta primera fase ha mobilitzat més d'un centenar de tècnics i professionals del departament en col·laboració amb els agents implicats, vol que la cronicitat faci de "palanca de canvi" del nou model. Des d'ara i fins al gener es definiran els projectes específics per aconseguir-ho, però aquest primer document marc del full de ruta aposta per estendre el Programa Pacient Expert -més autorresponsabilitat del malalt en el seguiment del procés-, buscar alternatives a l'hospitalització convencional, potenciar el rol de la infermeria en el seguiment d'aquests pacients i incentivar l'ús racional dels medicaments.
El conseller de Salut va assegurar que aquests canvis no només són necessaris per l'actual context de contenció de la despesa, sinó perquè cada vegada hi ha més demanda de serveis, la tecnologia avança i el sistema té més tensions estructurals i financeres. "Patim subfinançament crònic", va matisar. És per això que Boi Ruiz, que en diversos moments va admetre davant dels cinc-cents professionals i agents socials i econòmics que l'escoltaven en la clausura d'unes jornades a Sitges que aquest seu primer any al capdavant de la conselleria havia estat "difícil", va assegurar que abans d'abordar grans transformacions "calia fer els deures". Un exercici que ja es dóna pràcticament per conclòs al departament de Salut i que donen pas a "tres anys de reformes que han de donar sostenibilitat al sistema".
Més enllà dels detalls que s'acabaran de definir al gener, transformar la sanitat pública catalana requerirà, segons el document del pla de Salut, un augment de la "resolució des del primer nivell assistencial". O dit d'una altra manera, l'atenció primària ha de ser la gran referència en l'atenció als pacients. Cada any es produeixen 60 milions de comunicacions entre els metges de primària i els especialistes. Potenciar l'ús de les noves tecnologies, la redefinició de la cartera de serveis o caminar cap a un nou model d'urgències basat en el que ja es va començar a aplicar l'any 2008-reorganització dels horaris dels CAP- són altres de les línies estratègiques assistencials.
Però si l'atenció als malalts crònics ha de ser una de les prioritats, el nou model sanitari vol ser molt més proactiu que fins ara. Això vol dir prioritzar la prevenció i evitar que la població emmalalteixi. L'Agència de Salut Pública que es posarà en marxa al gener es reorganitza amb aquest gran objectiu, entenent que la millor manera de preservar el sistema és treballant perquè la població n'hagi de fer un ús menys intensiu. Com més població sana hi hagi menys necessitats assistencials.
Alta especialització
L'equip de Boi Ruiz ja va repetint gairebé des del primer dia que si es vol mantenir un sistema eficient i de qualitat s'ha de trencar amb la política de dispersar els serveis més especialitzats -i per tant els més costosos- per tot el territori i concentrar-los en centres molt determinats. És el que el pla de Salut en diu "alta especialització", que vol dir que les patologies més complexes es tractin en grans centres de referència. "Hem de ser capaços de passar del concepte d'equitat territorial a l'equitat en resultats", va expressar el conseller de Salut.
El full de ruta del departament no es limita, però, a tractar sobre el nou model assistencial, sinó que també marca els eixos de la que ha de ser la nova organització sanitària. I aquí sí que el pla de Salut té clar que cal buscar fórmules per implicar i fer participar més els professionals en la presa de decisions. I no només dels professionals, sinó també dels agents implicats en tota la cadena del sistema sanitari, en la qual hi juguen un paper fonamental les empreses farmacèutiques. Salut vol estendre els models de risc compartit per pagar determinats medicaments en funció dels seus resultats, tal com va avançar ahir l'ARA, i planteja que les oficines de farmàcia desenvolupin un paper molt més actiu com a agents de salut, més enllà del rol que ja desenvolupen actualment.
Ara caldrà desenvolupar fins a 31 projectes específics per anar dibuixant com s'ha de posar en pràctica un pla de Salut que, per la seva funció a llarg termini, deixa al marge aspectes igualment importants com les relacions laborals entre el departament i els seus professionals o la complementarietat que haurà de seguir tenint la sanitat pública amb la medicina privada en aquest nou sistema.
