BARCELONAEl federalisme té molt poques traduccions institucionals a l'Espanya de les autonomies. La Constitució el cita només una vegada per prohibir-lo entre comunitats autònomes i al Senat un cop l'any se celebra la Comissió General de les Comunitats Autònomes, escenificant un simulacre de segona cambra territorial. Fora d'aquests petits indicis, el federalisme institucional és pràcticament inexistent. Durant l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero com a president del govern, hi va haver un intent de descentralitzar organismes estatals amb seu a Madrid, però va ser tímid i breu en el temps.
L'aleshores president espanyol no es va atrevir a portar el Senat a Barcelona, com li havia demanat Pasqual Maragall, però sí que va acceptar traslladar-hi la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), després de reunir-se amb el president de la Generalitat el juliol del 2004. L'any següent, el ministre d'Indústria, José Montilla, va executar la decisió i va traslladar la proposta al consell de ministres, que la va aprovar. Era el primer organisme regulador de l'Estat que deixava de tenir seu a Madrid.
"Territori nacional"
L'argument de Montilla va ser que el sector de les telecomunicacions era molt potent a Barcelona i, per tant, el trasllat tenia plena justificació. Però la decisió va aixecar una enorme polseguera entre les files del PP. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va arribar a afirmar que el trasllat de la CMT a Barcelona significava que l'organisme "marxava del territori nacional". L'operació federalitzant no s'acabava amb la CMT. El govern del PSOE també tenia previst traslladar la Comissió Nacional d'Energia a Sevilla, però després de la polèmica que havia organitzat el PP per la CMT, Zapatero no s'hi va atrevir i va fer marxa enrere. Però la CMT ja era a Barcelona, amb un edifici de 12.000 metres quadrats per a 170 treballadors.
Ara el PSC no està disposat a acceptar que l'únic llegat del federalisme de Zapatero desaparegui i torni a Madrid, com ha acordat el govern del PP, en coherència amb la seva política recentralitzadora i de racionalització administrativa. Per intentar impedir-ho, emprendran una "ofensiva" institucional, perquè la CMT representa un "volum important" dins el sector de les telecomunicacions, que és clau per sortir de la crisi. El primer secretari del PSC, Pere Navarro, creu que el PP utilitza la crisi com a "excusa" per recentralitzar Espanya i "descapitalitzar" Catalunya, com fa amb altres temes, com el corredor central, el control del Prat i el PHN. Davant d'aquesta inèrcia, Navarro va criticar la "passivitat inexplicable" del govern català en aquesta qüestió i va instar la Generalitat a defensar d'una manera "més activa" la continuïtat de la CMT a Barcelona.
Compareixença de Mena
Pel que fa a les mesures concretes, Navarro va explicar que preguntaran a Xavier Trias si vol la CMT a Barcelona. Al Parlament, el PSC proposarà una resolució rebutjant el trasllat i demanarà la compareixença del conseller Francesc Xavier Mena i del president de la comissió mixta, Josep A. Duran i Lleida, perquè expliquin les gestions que estan fent. Finalment, al Congrés de Diputats, el grup del PSOE proposarà, a instàncies dels diputats del PSC, que es reguli per llei la ubicació dels organismes reguladors, per evitar que tots estiguin centralitzats a Madrid.
