Salven la vida d'una nena abans de néixer

BARCELONA."En l'ecografia de les 20 setmanes ens van dir que el fetus tenia una malformació pulmonar de diagnòstic fatal, i que la possibilitat que visqués era gairebé nul·la". Tot i arrencar de manera tan dura, la història de la Mònica Colomina té un final feliç, amb la petita Alaitz ( alegria en basc) corrent per la sala d'actes de l'Hospital Clínic durant la presentació pública del seu cas.

Ahir, mentre els metges explicaven tots els detalls d'una història d'èxit mèdic molt complexa, la nena es va començar a avorrir, va deixar anar algun crit, va prendre-li el mòbil al pare per jugar-hi una estona, es va passejar amunt i avall encantada amb l'atenció de les càmeres, i després de tanta activitat es va acabar adormint. "La nena fa vida completament normal", resumia la seva mare una estona més tard.

Malformació estranya i mortal

L'equip del programa de cirurgia fetal del Clínic i de Sant Joan de Déu va detectar una obstrucció total dels bronquis del pulmó dret del fetus. Una anomalia molt poc freqüent, que afecta només un de cada 10.000 embarassos, i que fa que els líquids segregats es vagin acumulant a la part del pulmó aïllada. Això fa que s'infli, oprimeixi el cor, i acabi provocant una aturada.

"Durant molt temps les masses pulmonars s'han considerat una única cosa, que només es podia discriminar en examinar el cadàver", va dir el cap del Servei Maternofetal de l'Hospital Clínic, Eduard Gratacós, per destacar la importància del cas. En els pocs casos coneguts en què el fetus havia aconseguit néixer viu, la malformació havia impedit el desenvolupament normal de l'altre pulmó, i el nadó havia mort només uns dies després del part per insuficiència respiratòria.

La Mònica i el seu company van viure una època de molta angoixa. "Ens van donar la possibilitat d'intentar esperar l'evolució", explica. Els controls de cada setmana els revelaven que el pulmó seguia creixent de manera anòmala però els donaven una idea a la qual aferrar-se: "El cor encara funciona".

Llavors els van plantejar l'opció de l'operació fetal, i no els va costar gens prendre la decisió. "Era l'única opció, o ho provàvem o interrompíem l'embaràs i, si ho provàvem i sortia malament, era com interrompre l'embaràs", detalla la Mònica.

Una operació pionera

La intervenció, pionera a tot el món (tot i que ja s'han fet altres operacions a fetus amb altres patologies), es va fer introduint pel ventre de la mare una agulla d'uns 3 mil·límetres que va perforar l'úter i va permetre entrar amb un endoscopi per la tràquea del fetus. Un raig làser va perforar l'obstrucció, i la reconnexió dels bronquis va permetre que el pulmó inflat recuperés la mida normal i que la nena nasqués només amb insuficiència respiratòria lleu. En una segona operació en néixer, es van extirpar els lòbuls danyats. Això no impedirà que l'Alaitz, de 16 mesos, faci una vida normal.