Sant Sebastià esdevé laboratori de la pau

Bilbao.Sant Sebastià ha superat molts obstacles per aconseguir la capitalitat cultural europea el 2016. No només ha convençut els membres del jurat i ha competit contra cinc ciutats que aspiraven al títol -Burgos, Las Palmas, Segòvia, Còrdova i Saragossa-, sinó que des de l'inici la candidatura donostiarra s'ha vist obligada a lluitar contra un context polític advers. La designació aconseguida aquesta setmana a Madrid és el colofó de tres anys d'intens treball.

Va ser durant el 2008 quan l'Ajuntament, aleshores governat pel socialista Odón Elorza, va començar a dissenyar el projecte a favor d'una cultura respectuosa amb els drets humans i la pau. Aquell era un moment especialment delicat a Euskadi. El procés de pau entre ETA i el govern espanyol s'havia trencat un any abans i, amb el retorn dels atemptats, el projecte de l'equip d'Elorza per desterrar la violència a través de la cultura no deixava de ser una declaració d'intencions qüestionada permanentment pel dia a dia del conflicte basc.

La crua realitat s'imposava i, mentre l'Ajuntament perfilava la seva proposta pensant en el 2016, el 2008 acabava amb quatre víctimes mortals d'ETA -un guàrdia civil, un brigadista de l'exèrcit, un empresari i l'exregidor socialista d'Arrasate, Isaías Carrasco-, i també amb operacions policials contra l'esquerra abertzale, que seguia il·legalitzada.

La tossuderia d'Elorza

Esperonat per aquesta complicada situació, el consistori continuava intentant-ho i tampoc va llançar la tovallola el 2009, quan ETA donava la benvinguda al primer govern socialista de la història d'Euskadi i va assassinar un comissari a Biscaia i dos guàrdies civils a Mallorca.

Però a partir d'aquí, les coses comencen a canviar. Arnaldo Otegi i altres dirigents abertzales impulsen un debat intern que culmina a principis del 2010 amb un gir estratègic a favor de les vies polítiques i democràtiques. Un any més tard, el 10 de gener del 2011, ETA avala amb un alto el foc la decisió presa per les bases independentistes.

La nova situació política que demana pas encaixa amb el pla de convivència que prepara Elorza per a la seva ciutat. Però llavors ell perd les municipals i Bildu guanya l'alcaldia. Sant Sebastià deixa d'estar entre les preferides. Sectors polítics i mediàtics de Madrid rebutgen que una ciutat gestionada per la coalició independentista representi Espanya a Europa i fan miques la candidatura donostiarra. Mentre s'incrementen els atacs a Bildu des del PSOE i el PP, totes les travesses donen la victòria a Còrdova.

De bracet a Madrid

Per contrarestar la campanya i mantenir les opcions en la cursa, Elorza i el seu successor, Juan Karlos Izagirre, interioritzen l'esperit de convivència entre diferents que la candidatura guipuscoana defensa. El socialista i l'abertzale uneixen forces, se'n van a Madrid i demostren amb l'exemple que a Euskadi la col·laboració entre adversaris és possible gràcies a les "ones d'energia ciutadana", el lema del projecte el·laborat per l'anterior equip de govern del PSE i assumit ara per Bildu.

Impressionat per aquest gest, el jurat -format per 13 experts nomenats per les institucions europees, sis a proposta del ministeri de cultura espanyol- proclama vencedora Donostia enmig d'una tempesta de crítiques atiades de manera especial per l'alcalde de Saragossa. Juan Alberto Belloch -exministre d'Interior i company de partit d'Elorza- no accepta el veredicte perquè creu que el jurat ha prioritzat els arguments polítics per afavorir un procés de pau.

Al marge de la polèmica, Bildu espera que la designació contribueixi, efectivament, a acabar amb la violència i que Donostia es converteixi en un laboratori on els pròxims cinc anys s'experimentin fórmules que ajudin a consolidar un procés de pau. El canvi polític a Euskadi i la capitalitat cultural ara sí que segueixen camins paral·lels i complementaris i avancen junts cap al 2016.