MADRIDEl govern de Mariano Rajoy no és paritari però el gruix del poder l'acumula una dona: Soraya Sáenz de Santamaría, que ahir va prendre possessió com a vicepresidenta única, ministra de la Presidència i portaveu de l'executiu del PP. La seva responsabilitat governamental és altíssima -incrementada amb noves atribucions, com el control del Centre Nacional d'Intel·ligència- i no és menys important la influència que exerceix sobre el president del govern espanyol, per exemple a l'hora de definir els noms que ocuparan les secretaries d'estat estratègiques. Alguns s'aprovaran al consell de ministres d'avui, que es reuneix a les deu. Ahir a la tarda, Rajoy i Sáenz de Santamaría van acabar de tancar el sudoku. En una conversa informal amb periodistes, el president es va mostrar cofoi del seu equip. "He fet un govern competent", va assegurar.
Vicepresidenta i mare
Al poder intern caldrà sumar-hi la feina de projecció pública d'un govern que prendrà mesures "que no seran grates", en paraules de Rajoy. El primer punt àlgid d'aquesta etapa serà divendres de la setmana que ve. Ahir es va confirmar que a la reunió ministerial del 30 de desembre serà quan s'aprovarà el primer paquet de mesures econòmiques. La superministra política(el superministeri econòmic finalment s'ha dividit en dos) serà l'encarregada de buscar els consensos, socials i polítics. Va prometre "diàleg, moderació, esforç, tenacitat i humilitat" per aconseguir teixir acords.
En la presa de possessió la van acompanyar mitja dotzena de ministres. Hi va haver minuts per a una emoció continguda, en què a la vicepresidenta se li va trencar la veu. Va recordar la seva feina en aquest mateix ministeri com a assessora jurídica de l'aleshores titular del departament, Mariano Rajoy. La nova ministra hi va treballar a les ordres d'un bon amic del president espanyol, Francisco Villar, que va morir poc abans del 20-N. Amics, familiars i, en un discret segons pla, el seu marit també van fer costat a Sáenz de Santamaría, que haurà de combinar a partir d'ara la vicepresidència amb la maternitat. El seu primer fill, Iván, té ara un mes i mig.
Aquestes són les principals responsabilitats que té a la Moncloa.
Serveis d'intel·ligènciaEl CNI passa a Presidència
Mariano Rajoy va concretar en dos decrets l'estructura governamental, que té 13 ministeris i 24 secretaries d'estat (se n'han suprimit o modificat 16 del govern socialista). Una de les novetats més significatives és que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) passa a dependre de Sáenz de Santamaría. Fins ara ho feia del ministeri de Defensa que dirigia Carme Chacón. Això demostra les elevades quotes de poder que Rajoy ha posat en mans de la vicepresidenta. A l'estat espanyol, a diferència d'altres estats, els serveis secrets estan unificats en un únic organisme. La seva funció és analitzar i fer propostes al govern per prevenir possibles atacs o amenaces.
Designació d'alts càrrecsRajoy respecta el seu criteri
La mà de la política de Valladolid en alguns ministeris i en altres llocs de responsabilitat és evident. Sáenz de Santamaría va aconsellar el nomenament de Fátima Báñez, estreta col·laboradora seva, com a ministra d'Ocupació, i d'Alfonso Alonso com a portaveu parlamentari. A la Moncloa s'hi emporta el català José Luis Ayllón, que avui serà designat secretari d'estat de Relacions amb les Corts, un càrrec que havia ocupat fa anys un altre polític català, Jorge Fernández Díaz. La vicepresidenta també ha aconsellat el previsible nomenament d'Álvaro Nadal al capdavant de l'Oficina Econòmica. Comunicació
Treballant amb l'equip de Rajoy
Òbviament, Rajoy compta en el govern amb les dues persones que l'han acompanyat aquests últims anys a l'oposició. Jorge Moragas, nascut a Barcelona, serà designat avui cap de gabinet del president. Si no hi ha novetats, la periodista Carmen Martínez Castro, fins ara directora de comunicació del PP, serà la nova secretària d'estat de Comunicació. El president espanyol mantindrà el càrrec formalment al ministeri de la Presidència, treballant colze a colze amb Sáenz de Santamaría, que també farà les funcions de portaveu. Avui respondrà a les primeres preguntes a la sala de premsa de la Moncloa després del consell de ministres. En l'anterior legislatura, aquest departament va acabar sent un trencaclosques perquè treballava amb Zapatero, el ministre de la Presidència era Ramón Jaúregui i el portaveu, José Blanco.
Coordinació legislativaPresidir la comissió de secretaris
Que ella acumula el pes de la coordinació política del govern es confirma amb la decisió de Rajoy de situar-la al capdavant de la comissió general de secretaris d'estat i subsecretaris, així com "aquelles altres funcions que li encomani el president del govern". Ho diu un dels dos decrets que ahir va signar, en què deixa sense validesa les dues vicepresidències que hi havia amb el PSOE i estableix que, a partir d'ara, només tindrà aquest estatus la política castellanolleonesa. Les funcions pròpies de Presidència ja determinen que ha de "coordinar els assumptes de rellevància constitucional" i és la persona encarregada de "preparar, desenvolupar i seguir el programa legislatiu". Depèn d'ella donar coherència i relat a l'obra de govern dels populars.
Diàleg parlamentariConsens malgrat la majoria
Mariano Rajoy ha donat ordres de buscar consensos amb les altres formacions polítiques, especialment amb el PSOE, CiU i el PNB, per tirar endavant el programa de reformes. Cristóbal Montoro, nou ministre d'Hisenda, estarà situat al plat menys agraït de la balança. Ell marcarà la retallada pressupostària, per estalviar com a mínim els 16.500 milions promesos, i impulsarà les mesures d'harmonització legislativa a la baixa a les comunitats autònomes per avançar en la unitat de mercat que vol el PP.
A l'altre costat de la balança, Soraya Sáenz de Santamaría serà la cara amable de l'executiu. "Es pot tenir part de raó, però tothom té les seves raons i del contrast sempre en surt la millor solució", va admetre ahir. La trajectòria com a portaveu parlamentària els últims tres anys li ha permès crear complicitats amb els portaveus parlamentaris i els agents socials. Ara intentarà que la majoria absoluta, que en bona mesura gestiona ella, no se'ls giri en contra. I això vol dir acords.
