Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

El president francès promet gravar les transaccions financeres

Sarkozy vol la taxa Tobin sense esperar un acord de la UE

A tres mesos i mig de les presidencials, Sarkozy anuncia que estaria disposat a aplicar la taxa Tobin sense l'acord dels seus socis europeus. La declaració va refredar la reunió amb Mario Monti.

Quan falten tres mesos i mig per a les presidencials franceses, Nicolas Sarkozy s'esforça a preservar la imatge voluntarista que va resultar clau per a l'èxit a les últimes eleccions. Enmig de la sorpresa general, el president francès es va comprometre ahir a aprovar una taxa sobre les transaccions financeres en un futur pròxim.

Se sabia que Sarkozy era favorable a un impost inspirat en la proposta de l'economista keynesià James Tobin, que als anys 70 va proposar taxar el flux de capitals, una idea que els altermundistes convertirien en cavall de batalla durant les dècades posteriors. Però, fins ara, el president s'havia escudat en la necessitat d'aplicar la taxa a tota la UE per mantenir el seu acord en un nivell purament teòric i no fer cap pas endavant en una direcció pràctica.

Sarkozy va apostar ahir per fer el gest definitiu. "El fet que les transaccions financeres siguin les úniques exonerades d'impost és inacceptable -va declarar-. França milita per l'aplicació d'una taxa sobre elles i no esperarem que tothom es posi d'acord. La posarem en marxa perquè hi creiem", va afegir, sense precisar la data d'entrada en vigor de la taxa. Amb tot, Sarkozy va dirigir un missatge contundent i va considerar "normal, just i equitatiu" que el sector financer "contribueixi a reabsorbir els desequilibris nascuts amb la crisi".

L'equip del president ja havia avançat hores abans la voluntat d'accelerar l'entrada en vigor de l'impost. El ministre d'Economia, François Baroin, ja havia precisat que la taxa Tobin a la francesa seria aprovada abans que acabés l'any, en resposta a les insinuacions del diari Libération , que en la seva edició d'ahir especulava que Sarkozy podria accelerar-ne la posada en marxa fins i tot abans de les presidencials franceses del maig. "Volem anar més ràpid i accelerar el calendari. En vista que gran part de la crisi procedeix de l'evolució del sector financer, es tracta d'una qüestió moral", va dir Baroin. La declaració evocava la cèlebre cita de Sarkozy, que després de la irrupció de la crisi financera, al 2008, va dir que estava disposat a "moralitzar el capitalisme". Des d'aleshores, les seves intencions no s'han traduït en cap fet concret, més que una tímida regulació de les bonificacions que perceben els traders .

Per la seva banda, un dels més influents consellers de Sarkozy, Henri Guaino, havia sostingut a primera hora que França està "disposada a donar exemple" sense esperar un acord comunitari, ni tampoc el vistiplau de Merkel. L'anunci va caure com una galleda d'aigua freda entre els socis europeus, començant per la mateixa cancellera, partidària de trobar una solució comuna a tots els estats membres. "La posició alemanya no ha canviat. L'objectiu és assolir la instauració d'una taxa sobre les transaccions financeres a tota la UE", va expressar el portaveu del govern alemany, Steffen Seibert. L'anunci de Sarkozy tampoc no va agradar a la Comissió Europea, que va demanar als 27 un "enfocament coherent" respecte a la qüestió.

No procedir en solitari

El voluntarisme sarkozista també va refredar la reunió prevista a l'Elisi amb el primer ministre italià, Mario Monti, igualment oposat a la instauració unilateral d'una taxa Tobin per part dels francesos. Abans de la reunió, Monti va considerar "necessari" que els països europeus "no procedeixin en solitari" en fer aprovar l'impost. Amb tot, els dos líders es van mostrar més conciliadors a la sortida. Sarkozy va assegurar que entre tots dos existeix una "perfecta entesa" respecte a la manera de "resoldre la crisi de confiança a l'eurozona". El president francès va elogiar "el valor, la competència i la confiança que inspira" el nou cap de govern italià. Tots dos van anunciar una nova cimera tripartida amb Merkel, prevista per al 20 de gener a Roma, a només deu dies d'un Consell Europeu en què caldrà pactar la reforma dels Tractats. L'anunci va coincidir amb la compra de deute per part del BCE per frenar l'escalada de la prima de risc d'Itàlia [més informació a la pàgina 22].

El projecte tampoc va agradar a l'oposició socialista, que va considerar-lo un anunci electoralista. El món associatiu se'n va felicitar, però va subratllar que hi ha "zones d'ombra a aclarir perquè la taxa beneficiï la població pobra", segons van expressar en un comunicat conjunt ONGs com Oxfam i Aides.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT