Sarkozy aconsegueix imposar la seva Europa
La UE espera amb ànsia l'obertura de demà dels mercats. L'eurozona reforçarà la disciplina fiscal amb un acord sense el Regne Unit, l'opció preferida per França. El xoc entre Londres i París és constant.
BRUSSEL·LES"Els britànics no han volgut ni han cregut mai en l'euro. És inútil forçar-los. És inútil esperar-los per avançar. Ells s'han volgut situar al marge de la Unió. És la seva decisió". L'editorial que ahir publicava Le Mondeés devastador. El diari francès feia una crítica duríssima a l'actitud del Regne Unit, que divendres es va negar en rodó a fer qualsevol modificació dels tractats de la Unió Europea (UE), tal com volien els socis de l'euro.
L'actitud del primer ministre britànic, David Cameron, en la cimera que es va celebrar dijous i divendres a Brussel·les va fer enfadar més d'un líder europeu i va obligar l'eurozona a fer un pas històric que implica una fractura i el naixement d'una nova Europa: impulsar un nou marc legal per reforçar la disciplina fiscal al marge de la UE, amb tots els països de la moneda única més els estats membres amb moneda pròpia que s'hi vulguin sumar. Això sí, sense el Regne Unit, membre del club europeu des del 1972, però el més euroescèptic de tots.
La majoria de caps d'estat i de govern de l'eurozona, i especialment la cancellera alemanya, Angela Merkel, haurien preferit una reforma dins del marc institucional de la UE. Però el president de França, Nicolas Sarkozy, va sortir de la cimera satisfet d'haver aconseguit el que volia: una unió que avanci sense el Regne Unit. No és cap secret que per a Sarkozy -i també per als països més europeistes- Londres sempre ha estat una pedra a la sabata per negociar qualsevol acord sobre qüestions financeres. El mateix editorial de Le Monde, que reflecteix fidelment el pensament del president francès, comparava el Regne Unit amb "franctiradors que busquen aprofitar-se dels avantatges que pot aportar la Unió sense pagar el preu de respectar les disciplines".
L'enfrontament entre Londres i París ve de lluny. El Regne Unit sempre s'ha mantingut al marge de les polítiques comunitàries que impliquin més Europa o més regulació financera. Londres gaudeix dels avantatges del mercat únic europeu, però defuig iniciatives com la taxa en les transaccions financeres o la supervisió dels mercats. La paraula preferida dels governants britànics quan negocien a Brussel·les és opt-out, que vol dir quedar-se al marge d'una política europea, en principi, vinculant per a tots els estats membres. El Regne Unit té opt-outs per a tot: per a l'euro, per a la Carta de Drets Fonamentals, per al tractat de Schengen, i un llarg etcètera.
França és l'antítesi: país europeista que promou més integració i més regulació financera. Al govern de Sarkozy l'irrita l'actitud del premier britànic, fins al punt de preferir apartar-lo per tancar un acord entre els països de l'euro per impulsar normes més estrictes de disciplina fiscal. L'eurozona vol recuperar la confiança dels mercats i aposta per la fórmula de Merkel: més disciplina. I això difícilment es pot fer amb un govern que veta els acords per poder aconseguir contraprestacions polítiques a canvi, com va passar divendres. El fet que el comissari de Mercat Interior, Michel Barnier, sigui de nacionalitat francesa també indigna els sectors financers britànics. Barnier aixeca recels a la City de Londres, i la premsa del país el va acusar de ser un "proteccionista de la línia dura".
Futur de la UE
Tot i el terrabastall polític que suposa que Londres s'hagi quedat al marge del nou marc legal dels països de l'euro, ahir el govern de Cameron va insistir a defensar el seu veto. L'eurozona impulsarà un tractat intergovernamental que deixarà el Regne Unit aïllat -almenys agruparà 23 socis europeus, però es podria arribar a 26-, amb la qual cosa Sarkozy s'apunta una victòria. Però fer-ho sense el paraigua de la UE obre molts interrogants que encara no tenen resposta. ¿És viable l'actual projecte europeu? ¿El nou Tractat servirà per sortir de la crisi? ¿Com es podran vincular les institucions comunitàries al nou pacte fiscal?
Més enllà dels dubtes, queda clar que si França guanya en la seva idea d'un Tractat per a la zona euro, la gran vencedora és Alemanya: Merkel ha aconseguit imposar disciplina fiscal als països de l'euro, la seva recepta per sortir de la crisi.
