Sarkozy es creix després del fracàs de Tunísia
Nicolas Sarkozy compta amb gairebé la unanimitat de tota la classe política francesa per a la intervenció militar a Líbia. Només el Front Nacional, la força d'ultradreta liderada per Marine Le Pen, s'hi oposa. Un consens d'excepció i benvingut per un cap d'estat en hores baixes.
La vaguetat de les reaccions de l'Elisi davant les revolucions a Tunísia i Egipte havien tacat l'historial de Sarkozy com a home que es creix en situacions de conflicte internacional. Ara Sarkozy recupera aire: les imatges de les banderes franceses voleiant a Líbia valen més que mil discursos.
Amb la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU després de la insistència francesa, el cap de l'Elisi recupera per a França la "dignitat diplomàtica" i es presenta com el defensor imparable de la democràcia i els drets humans. El de Sarkozy ha estat, a més, l'únic govern europeu que ha reconegut l'oposició líbia.
Alain Juppé, el seu nou home a Exteriors, li ha aplanat el terreny durant dues setmanes de dures negociacions: de Brussel·les a Washington, del G-8 a l'ONU. Cauen així en l'oblit els greus errors comesos per l'anterior titular d'Exteriors, Michèle Alliot-Marie, que va dimitir per l'escàndol de les seves implicacions amb el règim del dictador tunisià Ben Ali.
