Publicitat
Publicitat

PARÍS TRENCA EL SILENCI

El president francès diu que no va mesurar bé la crisi

Sarkozy entona un tímid 'mea culpa' per Tunísia

El president francès va admetre ahir que va "subestimar" les protestes a Tunísia, tot i que va justificar no intervenir en la crisi i donar suport a l'expresident Ben Ali fins just abans que fugís del país africà.

Nicolas Sarkozy va celebrar ahir la seva tercera conferència de premsa a l'Elisi des que ocupa la presidència de França. L'objectiu evident: rellançar el seu paper com a president del G-20 i G-8 i fer-ne públiques les prioritats. El punt menys anunciat però el més esperat: donar explicacions sobre la timidesa amb què França s'ha expressat sobre Tunísia des de l'inici de la revolta. Les premisses eren clares: cap pregunta sobre política nacional.

Com que no era possible deslligar la conferència de premsa de l'actualitat, Sarkozy es va referir, la situació obligava, a la revolta de Tunísia. Aquesta era la primera vegada que el president francès s'expressava públicament sobre el tema i ho feia per entonar un tímid mea culpa : "França no ha pres en justa mesura la desesperació d'un poble, les ànsies de llibertat, ni la set de democràcia dels tunisians".

Malgrat l'autocrítica, el mandatari francès va reivindicar una certa reserva a l'hora de parlar de països que són excolònies i es va escudar en les "ferides històriques" a l'hora de justificar un silenci que va definir com a "no-ingerència". Sarkozy també es va mostrar ferm en la defensa de la seva ministra d'Afers Estrangers, Michele Alliot-Marie, que va oferir a Ben Ali reforços perquè "les manifestacions es produïssin en un clima de seguretat i sense incidents".

L'oferta de Michelle Alliot-Marie, que va aixecar dures crítiques contra la diplomàcia francesa, és només una mostra de com l'Elisi ha donat suport a Ben Ali fins al final, i fa evident una autèntica manca de perspectiva. Però, tal com va apuntar Sarkozy durant la conferència de premsa, ell ha estat l'últim, però no el primer: "És que estaven tots els presidents francesos equivocats? Des de De Gaulle a Chirac?".

G-20: aposta per la regulació
Sota el lema "Un nou món, noves idees", Sarkozy va comparèixer davant de 300 periodistes i els ambaixadors de la diplomàcia internacional presents a França, que també havien estat convidats per l'Elisi.

En una primera part del seu discurs, Nicolas Sarkozy va presentar el full de ruta que la presidència francesa del G-20 considera que ha de servir per trobar "noves fórmules per al desenvolupament". D'entre aquestes fórmules, Sarkozy va subratllar la necessitat de la reforma del sistema monetari internacional amb l'aplicació d'un impost sobre les transaccions financeres i la instauració d'una "protecció social universal". Aquestes mesures respondrien a la "caducitat" del sistema actual, que "reposa -va dir Sarkozy- sobre equilibris que han canviat". Per respondre a les reticències nord-americanes respecte a aquestes propostes, Sarkozy va voler deixar clara la preeminència del dòlar. Al mateix temps, el president francès no va deixar de referir-se a la Xina: "L'emergència de noves potències conduirà ineluctablement a l'emergència de noves monedes internacionals", i ha anunciat una reunió amb Hu Jintao a finals de març.

El president francès també considera que cal ampliar l'estatus de l'FMI i donar-li un paper de "vigilant dels desequilibris mundials i dels fluxos de capital". Sarkozy, que es va estendre llargament en una explicació pedagògica sobre l'especulació i el preu volàtil de les matèries primeres i agrícoles, va reconèixer que serà difícil veure els resultats concrets del seu pla a la fi del mandat francès.

A petició de França, Alemanya i Mèxic -que assumirà la presidència del G-20 el 2012- seran al capdavant del grup encarregat de les reformes del sistema monetari internacional.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT