Publicitat
Publicitat

DESPRÉS DE LA REUNIÓ DEL G-20

El president francès exhibeix lideratge internacional amb Obama

Sarkozy surt reforçat d'una cimera abocada al fracàs

Sarkozy registra petits avenços en regulació financera i signa l'armistici amb Obama després de tres anys de tensions. En un moment de màxima fragilitat política, podria agafar impuls per a les presidencials.

No va ser el Bretton Woods amb què el president francès havia somiat, però Nicolas Sarkozy ha aconseguit sortir personalment enfortit d'un G-20 que semblava abocat a un escenari catastròfic.

El resultat de la cimera era ahir qualificat de decebedor, tant per la falta de recursos recaptats per al fons de rescat europeu com pels tímids avenços respecte a la gran regulació de les finances que el mateix Sarkozy havia promès mesos enrere. Amb tot, en només dos dies i amb la inestimable complicitat d'Angela Merkel, el president francès ha aconseguit dues petites proeses: desactivar l'artefacte explosiu del referèndum grec i col·locar Itàlia sota el control de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional. Fins i tot el diari Libération, habitualment poc afectuós amb Sarkozy, ho reconeixia en la seva edició d'ahir. "El president surt reforçat de la cimera i marxa de Canes amb raons per estar content amb si mateix", va sostenir.

En un moment d'extrema fragilitat i a set mesos d'una cita amb les urnes en què no té la reelecció assegurada, Sarkozy aconsegueix apuntar-se'n una que semblava altament improbable. No és cap secret que a partir d'ara la capitalitzarà al màxim, conscient que va remuntar substancialment la seva popularitat després de les anteriors cimeres del G-20, en les quals té l'oportunitat d'exhibir estatura internacional. "Qui pot dir que no hi ha hagut progressos considerables?", va preguntar-se retòricament divendres.

Tabús fiscals

L'èxit ha estat més petit del que el president pretén, en vista dels tebis acords reproduïts en el comunicat final de la cimera, però no és cert que no hi hagi passos endavant. Per exemple, el G-20 acaba d'elaborar una llista de "paradisos fiscals", que fins ara eren qualificats amb l'eufemisme "jurisdiccions no cooperatives". A més, per primer cop en la breu història de la cimera, la taxa sobre les transaccions financeres que defensen Sarkozy i Merkel ha merescut una menció explícita al comunicat final, tot i que ha estat a través de poques paraules amagades a les últimes pàgines.

D'altra banda, el president francès ha aconseguit introduir a l'agenda del G-20 la possibilitat de taxar "els actors financers que han conduït el món a un daltabaix", així com desenvolupar la protecció social i ratificar les 8 convencions de l'Organització Internacional del Treball. En tot cas, caldrà observar si el voluntarisme sarkozista es tradueix en els "resultats concrets" que havia promès quan va agafar les regnes del G-20 com a president de torn. O si, com ja sembla habitual en la política interior, el decalatge entre paraules i fets es torna a reproduir.

Potser l'autèntica victòria de Sarkozy sigui el seu acostament al president dels Estats Units, Barack Obama, amb qui fins ara havia mantingut una relació marcada per la irritació mútua. Després de tres anys cantant-se Je t'aime, moi non plus, els dos líders van protagonitzar divendres una mena de reconciliació pública a la televisió francesa, en una entrevista emesa en horari de màxima audiència i amb un intercanvi de floretes força inhabitual.

Obama va destacar "el lideratge impressionant" de Sarkozy, i el va situar com un actor internacional de primer ordre, mentre el seu homòleg li responia que, des que va accedir a la Casa Blanca, "els Estats Units tornen a ser estimats i respectats". Els mitjans francesos van concloure ahir que "Obama vota Sarkozy". Si és cert que es detesten, deuen haver entès que es necessiten.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT