Segon 'oblit' del programa de CiU: les vegueries
La superació de la divisió en províncies ha estat una demanda històrica del catalanisme. Tot i això, la llei que les havia de substituir per vegueries i que, en campanya, CiU preveia aplicar ja no és urgent.
Barcelona.El punt 722 del programa electoral amb què CiU va vèncer el 28-N era clar: "Recuperarem el departament d'Universitats i Recerca i la coordinació interdepartamental de recerca i innovació". Un cop constituït el Govern, ni existeix el departament ni tan sols les competències de recerca i innovació les gestiona un mateix conseller. El punt 974 del mateix programa deixa igualment poc marge per a interpretacions: "Modificarem l'actual marc normatiu per superar la divisió provincial i disposar d'un model organitzatiu propi, amb les vegueries, les comarques i els municipis com a referents". Un mes després de la constitució del Govern, aquest ja assegura que no està a la seva agenda desplegar o reformar la llei de vegueries per substituir les actuals províncies, atès que la prioritat és la crisi. Queda clar que l'executiu diferencia entre programa electoral i acció de govern.
Aquest ajornament sine die d'un projecte històric del catalanisme que semblava que aviat veuria la llum ha suposat una galleda d'aigua freda per als seus impulsors, sobretot els d'Esquerra. El president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ho va justificar diumenge recordant que "no es pot alterar el límit provincial sense autorització de l'Estat" i assegurant que "una cosa és la voluntat amb què es va plantejar i l'altra la possibilitat real de materialitzar-ho". De fet, CiU ja va votar en contra de la llei quan es va aprovar el juliol passat al Parlament perquè apostava per buscar primer un canvi de la legislació estatal que en permeti la substitució plena i no només un "canvi de nom". Ja aleshores van apuntar que el context de crisi no era el millor per desplegar-les i que no es podia fer sense crear-ne també una vuitena, la del Penedès. Mesos després ho van incloure al programa. La sentència de l'Estatut ja marcava que en tot cas havia de ser l'Estat qui aprovés la modificació de l'organització territorial, però el Govern no ho afrontarà ni a curt ni a mitjà termini.
Un "frau al catalanisme polític"
L'encarregat d'elaborar el projecte de llei de vegueries, l'exconseller de Governació Jordi Ausàs, d'ERC, no amaga la decepció per una decisió que defineix com a "frau al catalanisme polític". Segons va explicar a l'ARA, ell ja s'havia trobat amb ministres per presentar el projecte i posar les bases per a la negociació. Sabia que no seria un procés fàcil, però lamenta la "falta de valentia política i d'ambició nacional" de l'actual Govern per afrontar-lo. "La llei ja planteja un procés gradual", recorda Ausàs, que també assegura que la seva aplicació no costa "ni un euro", sinó que aprofita el personal de les diputacions i "suprimeix més de mil càrrecs de representació" en treure la "càrrega política" als consells comarcals.
Igualment, la llei no només suposa la substitució de les diputacions provincials pels consells de vegueria, sinó també la implantació de les demarcacions veguerials, els territoris en què s'ha de dividir la planificació dels serveis de la Generalitat per aprofundir en un "model de proximitat". Aquest pas depèn només d'un decret del Govern i, per això, Ausàs afirma que desconeix "els motius reals" que porten CiU a renunciar a les vegueries.
En línia amb el republicà, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, acusa CiU de fer "de l'austeritat l'excusa per no fer res" i assegura que les vegueries "són una oportunitat per estalviar diners i apropar l'administració al ciutadà".
El tercer partit que va votar la llei, el PSC, ho va fer arrossegat pels seus antics socis i alguns alcaldes socialistes insignes, com els de Tarragona i Lleida, s'hi havien posicionat en contra per no disgregar les seves províncies. Ara no seran ells els que lideraran les crítiques contra l'incompliment i ahir el seu portaveu, Miquel Iceta, ja va considerar que no és "una prioritat" encetar la negociació amb Madrid per crear noves divisions, malgrat que sí que aposta per aplicar la substitució de les diputacions per consells de vegueria després de les municipals de maig, com preveu la llei. Aquesta modificació respectaria les fronteres actuals, cosa que satisfaria els alcaldes.
Com era previsible, els que han celebrat l'ajornament indefinit de la mesura han estat el PP i Ciutadans, sempre contraris a les vegueries i que fins i tot aposten per plantejar el paper d'unes diputacions "sobredimensionades i massa cares".
Tot i això, caldrà veure de quina manera alguns dirigents territorials encaixen la mesura, com ara el nou delegat del Govern a les Terres de l'Ebre i líder de CDC, Xavier Pallarès, que va definir com "un anhel i un objectiu" la vegueria pròpia en prendre possessió. Sigui com sigui, la "transició nacional" que dibuixava Artur Mas no passa, per ara, per superar la divisió provincial.
