Delfina Romeu estudia primer de psicologia. El seu fill, David Balaguer, també. La mare s'ha matriculat de 6 assignatures; el seu fill, de 10. Ella no té exàmens. El seu fill, sí. La diferència entre l'un i l'altre és l'edat. En David té 19 anys i la Delfina en té 58 i s'ha matriculat a la Universitat de l'Experiència, un projecte impulsat per la Universitat de Barcelona per a persones de més de 55 anys que aquest curs compta amb 283 matriculats. "És una manera d'obrir la universitat a la societat", diu Misericòrdia Garcia, professora d'infermeria geriàtrica de la UB i comissionada de societat i envelliment. El nou equip de rectorat de la UB tenia clar que feia falta que la gent gran es fes seves les aules, i per això van posar en marxa el curs passat l'anomenada Universitat de l'Experiència .
Per matricular-s'hi, no cal complir els requisits necessaris per entrar a una facultat, perquè no s'acaba obtenint un títol. La matrícula costa 150 euros per any, i permet fer assignatures troncals -en classes de només 50 alumnes i exclusives per a jubilats que imparteixen professors emèrits o també jubilats- i optatives. De fet, les optatives les cursen amb la resta d'estudiants.
La Delfina diu que les cares d'estranyesa dels joves eren, els primers dies, un poema, però "s'hi han acostumat i ens accepten perfectament". Els estudis duren entre un i dos anys. La Delfina està complint el seu somni de joventut. Ella sempre havia volgut estudiar medicina però als 17 anys va aparcar els llibres. "Va morir el meu pare i em vaig haver de posar a treballar en el negoci familiar, una casa de fotografia". Tot i així, entre fotos i càmeres, tenia previst tornar a estudiar algun dia.
Sense títol
Va fer un grau mitjà i, quan la botiga es va fusionar amb una altra empresa, amics i familiars li deien que tirés endavant la seva idea d'anar a la universitat. Finalment, el setembre passat va començar psicologia. Estudia de valent. El problema, diu, és que no podrà exercir mai de psicòloga "perquè al final dels estudis no s'obté una titulació".
Un altre alumne jubilat és l' Antoni Gaseni. Té 61 anys i està fent segon de psicologia. De jove es va llicenciar en ciències físiques i també va fer un màster en economia a la London Business School. Li agrada estudiar, i sobretot ara, en una edat en què ja no l'interessen gens ni mica els títols. "El que tinc clar és que no vull anar a un casal. Ni tampoc vull fer d'avi cangur. Si no existís la Universitat de l'Experiència m'hauria fet voluntari d'alguna entitat, o estaria ensenyant informàtica". A l'Antoni li encanta relacionar-se amb els estudiants joves. "La llàstima és que la joventut no s'enganxa", bromeja, però assegura que les converses són molt interessants perquè "pregunten molt per l'experiència laboral de cadascú". "Els joves estan molt interessats a treballar, i nosaltres els transmetem la idea que és molt important formar-se per trobar una feina", continua explicant.
Pel que fa als estudis, l'Antoni assegura que n'està aprenent. De fet, demana poder-se presentar als mateixos exàmens que la resta d'alumnes per posar a prova els seus coneixements. "De moment, he tret excel·lents i notables", diu. Quan acabi psicologia, té al cap fer ciències de la salut.
El curs passat es va posar en marxa la iniciativa amb 4 titulacions, i enguany s'ha incrementat a sis. "La valoració és molt positiva, perquè ens trobem amb gent que no pot entrar ja que el nombre màxim és de 50 alumnes", diu Garcia.
Gladis Luquez, de 56 anys, és una altra de les estudiants. Diu que si no anés a la facultat seria a casa. "Estudiant em sento més integrada a la societat", assenyala. La feina de passar els apunts a net, estudiar, buscar bibliografia i llegir, l'apassiona. "Als estudiants joves els aportem la nostra experiència i crec que ens veuen una mica com un reflex dels seus pares", conclou.
