Senén Florensa: "No tenim previst obrir ni tancar cap altra delegació"

BARCELONASenén Florensa (Valls, 1950) fa un any que és secretari d'Exteriors. Fa poc soroll i adapta l'estructura als objectius econòmics del Govern en el primer tram de legislatura. Florensa, que havia dirigit l'Institut de la Mediterrània i havia fet d'ambaixador espanyol, espera que qualli un model de prestigi o l'ús del català a Europa.

Ja ha mesurat potencialitats i limitacions de la política exterior. A l'oposició CiU era ambiciosa però ara la crisi tot ho condiciona. Quin és el full de ruta?

Construir una política exterior de país i de prestigi, que respongui als nostres interessos reals i consensuada. Tenim diverses fases i en la primera hem reestructurat la secretaria per unificar-la i simplificar-ne l'estructura. Ara és el president el que lidera la política exterior i això permet exercir amb autoritat la coordinació interna i fa eficaços els grups de treball. Tenim, entre delegacions i plataformes econòmiques d'ACC1Ó, 62 oficines en 41 ciutats de 32 països i això és complex i vol coordinació. Ara la prioritat és econòmica.

Quina presència ha de tenir el president Mas a l'exterior? Ha de viatjar com ho feia Pujol?

Sí. El lideratge de la política exterior ha de ser del president i ha de tenir presència. En el primer any s'ha concentrat en la greu situació interior i ara els viatges donaran senyals de les zones prioritàries. Pujol va posar en marxa els quatre motors d'Europa i ara el que hem de buscar són els 20 motors del món. Això voldrà dir viatjar.

La feina l'ha de fer amb la meitat del pressupost [de 56,8 milions el 2010 a 26,9 per al 2012]. És possible ser ambiciós?

No és una manera adequada de mesurar-ho. Hi ha una retallada d'acord amb les necessitats del país, però l'ingredient fonamental de la política exterior no són els diners, sinó el rigor, el prestigi i la presència. El gruix de la retallada no és pròpiament a exteriors, sinó a cooperació al desenvolupament. El que puguem adquirir com a prestigi a Europa i la Mediterrània o als Estats Units no és una qüestió de diners. A Brussel·les, per exemple, hi som molt més.

Nota l'escalf de la resta del Govern? Li diem perquè sembla descartada la conselleria d'Exteriors, s'ha rebaixat el rang dels delegats, s'ha tancat Buenos Aires i s'ha reduït l'aparell polític.

La xarxa de presència al món es manté gairebé intacta. Els retocs no han minvat capacitats. Tancar Buenos Aires no és marxar del Con Sud. Ho estructurarem d'una manera més homogènia per treure'n més profit i unificar esforços, com a París. La feina de representació institucional de les delegacions l'han de poder fer també les plataformes de suport empresarial d'ACC1Ó. No hi ha previst obrir ni tancar cap altra delegació.

El PP és, per ara, el principal soci i governa a Madrid. Si d'ells depengués vostè no seria aquí, la secretaria d'Exteriors no existiria i l'estructura seria irrisòria. L'incomoda?

Ens hem d'entendre amb tothom. El ministre García-Margallo diu coses interessants. Va solemnitzar que les comunitats tenen tot el dret a tenir i potenciar oficines a l'exterior, va dir que qui en tingui n'haurà de respondre (i això és obvi) i va oferir la protecció de les ambaixades. Està bé i potser hi ha gent a qui li interessi això últim.

Parla de prestigi, rigor i d'explicar que Catalunya fa els deures a escala econòmica. Qualla?

Hem de reflectir una imatge del país que repercuteixi positivament en benefici dels nostres interesos i empreses. Ara expliquem que fem les coses bé, que actuem amb serietat però hi ha una tasca permanent que és explicar que som també un país d'excel·lència en la logística, els serveis mèdics, les telecomunicacions…

Vostè que ha estat ambaixador a Tunísia, com respon a les crítiques que la UE encobria dictadures al món àrab?

Europa no va ser bel·ligerant contra dels règims àrabs com no ho va ser ningú al món. Però si algú va predicar el respecte als drets humans va ser la UE. L'estratègia de la UE és del poder tou i et poden fer cas o no. Quan s'ha fet servir el poder dur al món ha estat un desastre contraproduent. Les reformes al Marroc no són alienes a l'acompanyament de la UE.