19/09/2011

Senyores que tenen somnis eròtics amb José Montilla

2 min

Fa cinc anys, en plena campanya electoral, vaig presenciar com centenars de dones es clavaven cops de colze per petonejar Artur Mas, aleshores candidat a president de la Generalitat. "Deixeu-me'n un trosset", recordo que cridaven. A la Festa de la Rosa descobreixo una altra mena de senyores: les que matarien per menjar-se a petons José Montilla. Poca broma: aconsegueixen que l'expresident somrigui i que fins i tot sembli sociable.

Pineda de Gavà. Quan hi arribo, sona Raffaella Carrà: " Para hacer bien el amor hay que venir al sur ". Poc després, l'escenari acull flamenc i sevillanes. Al cap d'una estona també hi actuarà un esbart dansaire.

Si algú no ha entès la descripció de la Jenifer feta per Jordi Pujol, aquí en corre més d'una. I mares de Jenifers, sobretot. "L'altre dia una amiga em preguntava on són les xonis ", em diu una col·lega periodista que se sol moure entre glamur. Sota els pins, a tocar de Castefa, potser costaria més trobar Montserrats.

L'olor de barbacoa impregna l'ambient i el meu vestit, però abans d'endrapar toca escoltar els polítics. Entren al recinte envoltats d'una comitiva d'admiradors embogits que disparen fotos a tort i a dret. La tecnologia digital ha fet molt mal: ningú no es pren ni la molèstia d'enfocar. "He tallat el cap a la Chacón!", exclama una veu femenina. Ai.

L'hora dels discursos. "A Catalunya som set milions i mig de persones que viuen i treballen", fa Montilla. "Treballaven!", salta una dona darrere meu. "Aquestes eleccions les guanyarem", afirma amb falsa convicció l'expresident. "Siguem realistes: les tenim perdudes!", el corregeix la mateixa dona. Montilla es refereix a l'estil "prepotent, arrogant i perdonavides del govern de Convergència". Un senyor amb bigoti li regala un quart adjectiu: "Chuloputas" . Això s'embala.

Carme Chacón diu que l'única diferència entre PP i CiU és la llengua. En canvi, ella no distingeix entre català i castellà: passa de l'un a l'altre al més pur estil Albert Rivera. Un bilingüisme d'aparador que elogiarà Alfredo Pérez Rubalcaba: "La Carme és més perfecta que el Pepe: ell canvia del català al castellà al final de la frase, ella canvia d'idioma en una mateixa frase". El concepte de perfecció és molt relatiu.

Acaba Rubalcaba i comença el diluvi. El dinar passat per aigua té un no sé què de metàfora.

stats