Publicitat
Publicitat

LA CAPTURA DEL BOTXÍ DE SREBRENICA

L'acusat de crims de guerra a Bòsnia recorre a l'extradició

Sèrbia va deixar Mladic sense pensió ni amics on refugiar-se

La detenció del pròfug per crims de guerra Ratko Mladic, que van trobar amagat en una casa a les fosques en un poble serbi la setmana passada, va ser el resultat d'una metòdica pressió sobre la seva xarxa de partidaris i les seves fonts de finançament, fins al punt que, en el moment de capturar-lo, només es queixava que li havien congelat la pensió militar de 140 euros mensuals. Ahir els seus advocats van presentar el recurs contra l'extradició a l'Haia, al·legant problemes de salut. La decisió dels jutges serbis pot trigar entre dos i quatre dies.

Encara queden grans interrogants sobre qui va protegir Mladic durant tots els anys que va estar amagat a Sèrbia. El president pro occidental serbi, Boris Tadic, diu que obrirà una investigació, que serà políticament compromesa i que pot portar fins a antics càrrecs del govern o altes autoritats religioses. Mladic va dir després de la detenció que durant anys l'havien visitat diversos sacerdots.

L'estratègia de tallar els recursos econòmics i les relacions de Mladic es va mantenir durant tres anys, un període en què Occident es mostrava cada cop més impacient, com Serge Brammertz, que contínuament qüestionava la voluntat política de Sèrbia per localitzar Mladic, el criminal de guerra més buscat del conflicte dels Balcans. Brammetz estava a punt d'emetre un informe que comprometia l'entrada de Sèrbia a la UE per aquest cas.

Avui es qüestiona si el govern serbi, després de molt de temps de saber on era Mladic, es va decidir a capturar-lo per la combinació de tres pressions: l'informe crític, la visita de la cap de la diplomàcia europea i l'amenaça a l'entrada de Sèrbia a la Unió i les eleccions parlamentàries previstes per a l'any vinent.

A diferència de Radovan Karadzic, el líder polític dels serbobosnians, que es va deixar veure en una cadena de televisió quan estava perseguit per crims de guerra, Mladic va viure amb discreció. De tant en tant sortia en alguna excursió, per dinar en restaurants o per anar al futbol, però el 2002 -quan el govern va aprovar una llei que autoritzava extradir-lo a l'Haia- el seu món es va anar reduint.

Refugiat en un monestir?

Aquest cap de setmana, un dels principals diaris de Sèrbia, Blic , publicava un article basat en fonts anònimes que afirmava que el 2006 Mladic es va refugiar al monestir de Sant Melanije, en una ciutat a l'oest del seu últim refugi, Lazarevo. Estava paralitzat per un vessament cerebral i tan malalt que, segons el diari, s'havia publicat un article per al seu enterrament. La diòcesi de Backa -on hi ha el monestir, i que està dirigida per un conegut bisbe nacionalista- no va respondre a les trucades sobre l'article.

Una font propera a la detenció va explicar que l'operació no havia durat més de 30 minuts i que Mladic va respondre als seus captors: "Felicitats, jo sóc l'home que busqueu". S'han apuntat diverses teories de per què Mladic es va rendir de manera pacífica, que inclouen les que denuncien que hi havia un acord, cosa que el govern nega. Es creu que el militar, ara a la seixantena, necessitava supervisió mèdica permanent i ja no podia viure com un fugitiu. El seu advocat afirma que havia tingut tres embòlies i dos atacs de cor.

Un antic membre de l'operatiu de vigilància va assegurar que el 2008 Mladic estava localitzat a Nova Belgrad, i que posteriorment la seva presència a Lazarevo, on participava en caceres de conills amb altres amics, era coneguda

Mentre espera que es decideixi sobre el seu destí, Mladic ha demanat reiteradament visitar la tomba de la seva filla, Anna, al cementiri de Belgrad, on va ser enterrada el 2004 després que, aparentment, se suïcidés amb la pistola de mà del seu pare. Des de la presó, Mladic també ha demanat visitar el seu vell amic, el forense Zoran Stankovic, antic ministre de salut i un dels autors de l'autòpsia de la seva filla, que sempre havia reclamat una investigació sobre la seva mort. Mladic continua convençut que va ser assassinada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT