Josep Maria Pelegrí seu després d'una jornada maratoniana de nomenaments i traspassos, dibuixa un somriure d'orella a orella i, mentre pentina la corbata amb els dits, confessa: "Hi ha una coincidència de la qual em sento certament orgullós. Quan vaig entrar al Govern de Pujol era el conseller més jove i, ara que torno a entrar al Govern, torno a ser el conseller més jove. És com si no hagués passat el temps". Però el retrat de José Montilla que encara presideix el que serà el seu despatx recorda que, efectivament, set anys de tripartit separen el seu comiat com a conseller de Governació en el darrer any de presidència de Pujol i el seu retorn a la Generalitat, als 45 anys, com a conseller d'Agricultura i Medi Natural.
Pelegrí només va estar uns minuts ahir al seu despatx forrat de fusta color caoba de la vuitena planta del departament que fins ara ha encapçalat Joaquim Llena, ubicat a la Gran Via. L'estança desafiava els 21 graus de temperatura màxima de calefacció que ICV-EUiA ha exigit a tort i a dret com a vetlladora del medi ambient. Avui, quan el conseller d'Unió arribi al seu coquetó hivernacle, a més d'una ponsètia i un Montilla que té els minuts comptats a la paret, hi trobarà una capsa acuradament decorada amb fruites i hortalisses, llegat de Llena.
"De l'hort a casa", diu la tapa. Es tracta d'una maleta de material didàctic sobre els cultius a Catalunya adreçat a alumnes i professorat de primària i secundària. Un bon manual per posar en situació un lleidatà que torna al departament de referència per a la seva demarcació. "Conec el sector i per mi és entranyable. És una matèria estratègica per a Catalunya i molt de Lleida", admet Pelegrí, que cada dia recorrerà més de 350 quilòmetres per no renunciar a viure en terres lleidatanes. Pelegrí subratlla que el fet que hi hagi pocs consellers del territori és una "raó de més" per no canviar.
Per apaivagar l'enyorança familiar, agreujada per les hores de dedicació a la conselleria i la distància, col·locarà un retrat de la seva dona i els seus fills en un racó privilegiat del despatx, potser al mateix prestatge on hi ha la capsa il·lustrada amb enciams, tomàquets, cebes i raïms. Així doncs, el Marc, d'11 anys, i la Maria, de 8, aterraran aviat al despatx per fer d'espantaocells en els moments de debilitat. "La meva família té assumida la meva tasca i fa un sacrifici important que jo valoro molt", afirma Pelegrí.
Amb sentiment agredolç
I és que la vida com a conseller no se li presenta fàcil. Avui, quan Pelegrí s'assegui a la seva cadira de pell negra a fullejar els dossiers del traspàs, ho farà "amb un doble sentiment". "Per una banda, és un honor i una immensa satisfacció formar part del Govern del país que defenso i estimo. Però, per altra banda, no són temps fàcils i això exigeix un plus de sacrifici, de servei, de responsabilitat i de capacitat. I això, vulguis o no, pesa", confessa Pelegrí, per al qual el seu pas per Governació va ser només un tastet d'un any. La seva tasca serà, doncs, com la de cuidar una ponsètia: relativament fàcil de mantenir en vida, però difícil d'aconseguir que floreixi cada any. De moment, té clar que es dedicarà a sembrar molt el territori.
