Publicitat
Publicitat

ESCÀNDOLS SEXUALS

L'afer del director de l'FMI destapa velles connivències i noves acusacions a polítics

Sexe, política i mitjans a la França de després de DSK

Tres setmanes després de l'escàndol sexual que va fer caure Dominique Strauss-Kahn del pedestal de l'FMI, França viu una revolució inesperada. Un nou alliberament de la paraula, a la política i als mitjans de comunicació. Analistes i polítics reconeixen un abans i un després de l'afer DSK.

Com explicava ahir el diari Le Monde , en l'afer Strauss-Kahn tot es barreja: "Els successos, el drama familiar, la caiguda professional, la deserció política", el futur de les primàries socialistes i fins i tot el finançament dels partits polítics. Han passat poc més de quinze dies des que Strauss-Kahn va ser acusat a Nova York de violació i segrest. Des d'aleshores, els francesos han assistit incrèduls a dimissió d'un secretari d'Estat, Georges Tron, per presumptes assetjaments sexuals a treballadores de l'Ajuntament de Draveil, del qual era alcalde; s'han desfermat les anècdotes que polítics, periodistes i militants han decidit explicar arreu aquestes últimes setmanes; i finalment l'últim obús, les declaracions de l'exministre Luc Ferry. Aquest antic responsable de la cartera d'Educació del govern de Jacques Chirac revelava al plató de televisió d'un programa de Canal + que, segons el primer ministre, es va enxampar un antic ministre a Marràqueix fent una orgia amb menors. Ha estat l'acusació definitiva. Luc Ferry va ser interrogat divendres per la policia francesa, que ja ha obert una investigació.

A banda de les polèmiques que ha generat tal bomba mediàtica -i de les implicacions judicials que suposa l'encobrir un suposat cas de pedofília-, el conjunt és simptomàtic d'un ambient particular que afecta l'opinió pública francesa. La premsa ha vist aquestes últimes setmanes com l'acusaven d'amiguisme i de tapar les vergonyes dels polítics. Els francesos, però, continuen abraonant-se amb avidesa sobre els mitjans que els prometen revelacions, o un historial de totes les notícies que havien passat desapercebudes en el seu moment, quan la premsa es mantenia al marge de la vida privada dels polítics i el lector no tenia totes les claus per entendre de què ni de qui es tractava.

La premsa i la paraula

La premsa francesa encara es defensa avui recordant que la llei que protegeix el dret d'imatge i la vida privada dels ciutadans és molt estricta. Que les multes són altes i les sancions poden arribar fins a la confiscació de tot el tiratge d'una publicació, o de la prohibició d'emetre per ràdio i televisió. Tal com deia l'editorial del rotatiu Le Monde, "Ferry pot pretendre que ell no ha donat cap nom. Però les seves declaracions no deixen de ser difamatòries. I sobretot, internet i Twitter sí que se n'han encarregat després de donar de noms".

L'analista Stéphane Rozès assegurava a l'agència France Presse que "l'afer DSK ha tingut un primer efecte: s'està aixecant l' omertà , especialment entre les dones que es dediquen a la política i que ara se senten alliberades per denunciar determinades actituds".

"França només parla de sexe", es lamentava fa poc un ministre, explicant que en un restaurant havia sentit explicar a la taula del costat fil per randa tots els detalls del que va passar a l'hotel Sofitel de Nova York. Els polítics són ara al punt de mira i "més d'un deu estar una mica estressat", ironitzava l'eurodiputada Rachida Dati en un altre plató de televisió també a Canal +.

L'alliberament de la dona

Moltes dones de la política francesa, del govern o l'oposició, han sentit la necessitat d'explicar anècdotes i alguna de les bromes que havien hagut de suportar durant la seva carrera. Amb tot, com deia la diputada del partit presidencial i membre de l'Observatori de la Paritat, Chantal Brunel, "un dels efectes de l'afer DSK és que hem alliberat la paraula de les dones. Ens ha ajudat a introduir la por a les sancions en els homes que tenen un comportament de dominació sexual".

La paraula s'ha alliberat en la política, els mitjans i l'opinió pública francesa. Tot ho ha capgirat DSK amb una història envoltada de dones: una cambrera, una esposa fidel, una ministra que es postula per succeir-lo a l'FMI i més d'una aspirant a candidata socialista a la presidència de França.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT