Publicitat
Publicitat

Simplement un desertor, un traïdor o un incompetent?

Abdul Fatah Younis va abandonar Muammar al-Gaddafi i es va sumar a la rebel·lió amb molta fanfàrria. Però, de seguida, molts opositors van advertir que no n'hi havia per a tant, que potser sobraven el bombo i els platerets. Els rebels més confiats interpretaven el seu fitxatge com una enorme victòria moral sobre el règim de Gaddafi. Els més suspicaços recordaven el seu currículum. Resulta que coneix a Gaddafi des de la joventut, va participar en el cop d'estat del 1969 contra el rei Idris, va arribar al rang de general i va ocupar la cartera d'Interior. Realment sí: quaranta anys al costat de Gaddafi, era per sospitar.

El fet és que a pesar del seu rang, a pesar de la seva experiència, Younis ha estat un desastre com a cap de l'Estat Major de la Rebel·lió. La seva responsabilitat era el front oriental, on hi ha les terminals petrolieres, un territori sense relleu, ideal per als moviments tàctics. Younis disposava de línies d'aprovisionament, de ciutats com Bengasi i Tubruq, centres de reclutament, armes, combustible i infanteria. Doncs bé, no va ser capaç de conquerir Brega, un simple punt al mapa, i molts joves han mort en la conquesta fracassada d'aquest poblet polsegós i desèrtic. Tot això mentre els rebels de Misrata i Nafusah, amb poc més que un kalàixnikov i una espardenya, no paraven d'assolir victòries.

Qui el va matar?

Gaddafi va dir un dia que Younis pagaria la seva traïció, molts rebels segur que el volien veure mort perquè sospitaven que era un agent doble i segur que n'hi ha que el volien esborrar del mapa simplement per incompetent.

Bones notícies per a Gaddafi, fins i tot en el supòsit que realment fos el seu espia. La mort de Younis pot aixecar la seva tribu, els Obeidi, en contra de l'oposició i encendre un conflicte intern. Notícies dolentes per a les cancelleries europees més implicades en el conflicte, sobretot França i el Regne Unit, que han apostat la seva credibilitat diplomàtica al cavall de la rebel·lió. No feia ni 48 hores que Londres havia reconegut el Consell Nacional de Transició com el govern legítim de Líbia i ara arriba aquest afer estrany que alimenta els dubtes (encara més) sobre la preparació de l'oposició per posar fi a aquest conflicte i sobre la seva capacitat per funcionar com un govern cohesionat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT