Publicitat
Publicitat

FINANÇAMENT LOCAL

Arenys de Munt i Ulldecona prescindiran de la figura, que també ha estat a punt de desaparèixer a Tarragona

Síndics municipals, qüestionats: retallades i primeres supressions

Ser Síndic de Greuges municipal, Defensor de la Ciutadania o, com originalment diuen a Mollet del Vallès, Síndic Personer, no és fàcil. Els 44 càrrecs que ara mateix hi ha al territori, al marge del Síndic de Greuges de Catalunya, són producte de l'esclat a favor dels drets civils que als anys noranta es va viure nominalment als cartipassos municipals. Si bé és cert que Lleida va obrir camí fa 21 anys amb la designació de l'històric fundador de CDC Simeó Miquel, la gran majoria dels titulars no obtenen cap remuneració per la feina que fan i la seva tasca principal -i desagraïda- és barallar-se amb l'ajuntament.

Tot i haver estat elegits habitualment per unanimitat, el seu paper és incòmode per als equips de govern i recentment hi ha hagut exemples clars de polèmica: l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va desautoritzar fa deu dies la Síndic de la ciutat, Maria Assumpció Vilà -avalada per CiU en el nomenament-, després que ella informés que es multava indigents per dormir al carrer; i l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, va irritar-se per la visita sorpresa del Síndic català, Rafael Ribó, als calabossos de la Guàrdia Urbana de Badalona.

Però, per si aquesta funció fiscalitzadora no fos prou arriscada, els Síndics són els primers càrrecs que han estat posats a la picota de la crisi del finançament institucional i ja s'han donat els primers casos de supressió. El primer exemple, llunyà, va ser el del Síndic de Castella-la Manxa, Juan Carlos Mata, que va ser rellevat del càrrec per Maria Dolores de Cospedal a finals de desembre, perquè, a diferència de Catalunya i altres territoris, la institució no emanava de l'Estatut d'Autonomia.

El segon exemple, més a prop, va estar a punt de consumar-se a Tarragona a mitjans de novembre, quan el regidor d'Hisenda, Pau Pérez, no va assegurar la continuïtat de Josep Francesc Ferrer "per problemes econòmics" i un front de quinze Síndics es van plantar al ple municipal per pressionar l'alcalde, Josep Félix Ballesteros. "Extraoficialment, m'han dit que continuo", ha dit Ferrer a l'ARA. El problema econòmic, una despesa de 24.000 euros l'any, s'ha resolt amb una retallada del 50% del pressupost.

La llista de 44 Síndics i defensors locals, en qualsevol cas, ja ha començat a escurçar-se pel sud del territori, a Ulldecona, ja que la fins ara titular, Maria Rita Yvars, que ha ostentat el càrrec des del 2005, s'ha jubilat i fonts municipals han assegurat que no serà reemplaçada. El següent cas, amb tota probabilitat, serà el Síndic d'Arenys de Munt, Elies Surroca, que acaba el mandat el 12 de febrer: ja li ha estat comunicada la no-continuïtat. "Suposo que per les meves crítiques", apunta el Síndic arenyenc. L'alcalde, Josep Manel Ximenis, no ha valorat aquest punt, però ha assegurat que l'opció més probable és la supressió i la signatura d'un acord de col·laboració amb el Síndic de Greuges de Catalunya, que habilita la institució a actuar localment, com ja ho fa en 17 municipis. "Els costos no són gaire elevats, 1.200 euros anuals, però hem de retallar d'on puguem", diu Ximenis.

Els nous defensors

La presència dels Síndics locals als municipis no obeeix a la dimensió d'habitants sinó a la iniciativa política dels governants: Badalona en té però l'Hospitalet de Llobregat no, i petits nuclis com Sant Jordi Desvalls, Sant Jaume d'Enveja i Vilanova del Vallès en tenen. I la supressió és un dels camins dels últims temps, sí, però també és cert que hi ha hagut noves incorporacions, com Palafrugell, que no en tenia i que des de finals de desembre ha designat l'exhoteler Bertrand Hallé com a Defensor del Ciutadà.

Ripoll, que va suprimir el càrrec fa dos anys, l'ha tornat a instaurar a favor de l'exmilitant de CDC i del PP Irene Payet. Igualada al novembre i aquesta setmana Reus han fet el relleu dels fins ara Síndics a favor de Rosa Sánchez i Pere Pagés. Sabadell va reelegir al març Josep Escartín en el càrrec de Síndic, que habitualment té dos mandats de cinc anys.

La presidenta del Fòrum de Síndics i Defensors Locals, Glòria Valeri -Síndic de Vilafranca del Penedès-, és un exemple clar de l'austeritat amb què viuen aquests representants de la ciutadania. "Tinc el mateix pressupost des de fa deu anys: 6.000 euros anuals", apunta. La gran aspiració del Fòrum és que cada ajuntament amb Síndic es comprometi a fer una aportació a l'entitat comuna.

Però les retallades són, en realitat, el que marcarà la pauta dels pròxims mesos. En un moment en què s'estan aprovant o quadrant els pressupostos del 2012, municipis com Mataró i Sant Cugat del Vallès ja han fet números a la baixa. El Defensor del Ciutadà de Mataró, Jordi Puigderrajols, actualment en funcions, assegura que l'Ajuntament ja li ha fet saber que haurà de "rendibilitzar al màxim els costos per reduir-los". Fonts del consistori santcugatenc han assegurat que la institució té assegurada la continuïtat, a favor de Jaume Clavell -Síndic des del 2007-, "però l'assignació econòmica serà més baixa". A Catalunya no hi hauria tants Síndics si la dedicació no fos entusiasta. "A Espanya només n'hi ha vuit -adverteix el Defensor del Ciutadà de Salt, Miquel Brugués-, i a mi m'agrada perquè faig de termòmetre".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT