Publicitat
Publicitat

UN ALTRE DIVENDRES DE PROTESTES

L'ONU creu que han mort entre 700 i 850 opositors

El règim de Síria afluixa la repressió contra els opositors

Amb la posta de sol els habitants de Hama respiraven tranquils ahir. Les forces de seguretat i les tropes desplegades en aquesta ciutat de 700.000 habitants no van obrir foc contra els milers de manifestants que havien recorregut diferents barris dividits en diverses comitives. "Ens manifestem els divendres després de l'oració perquè és l'única ocasió que tenim a Síria per reunir-nos", explicava un taxista que conduïa d'una manifestació a l'altra, esquivant els controls policials que impedien la convergència de les diverses columnes.

Les manifestacions sortien de les mesquites i ràpidament buscaven l'aixopluc de carrers estrets i poc transitats, lluny de les avingudes principals i els edificis oficials custodiats per centenars de tropes i policies de paisà. "La gent vol acabar amb el règim", cridaven amb fúria, "La gent vol llibertat". La majoria eren homes joves i portaven el rostre amagat sota d'un mocador àrab per por de ser identificats per l'omnipresent policia secreta. Per davant de la capçalera de la manifestació diverses desenes de motocicletes avançaven i reculaven àgilment per vigilar que no hi hagués franctiradors a les teulades i informar dels possibles moviments de les tropes. Per darrere, columnes de vehicles se sumaven a la concentració de manera anàrquica dibuixant un escut protector entorn dels manifestants.

"Volem que el president marxi. Està bombardejant els nostres germans a Homs i a Daraa", deia un dels opositors. "I a Hama no volem que es torni a repetir la història", afegia en referència a la brutalitat amb què Hafiz al-Assad, pare de l'actual president, va esclafar un aixecament dels Germans Musulmans el 1982.

També al nord-est de Síria, una zona habitada majoritàriament per kurds, milers de persones es van mobilitzar divendres per demanar la fi de la repressió. "Els kurds volem participar més en les manifestacions per demanar llibertat, amb els altres germans sirians", deia Ismael Hami, secretari general de Yakiti, un dels dotze partits clandestins kurds que hi ha a Síria. El president Al-Assad va intentar mantenir al marge la minoria kurda promulgant a l'inici de la revolta un decret que atorga la nacionalitat a 250.000 kurds apàtrides des del 1962. Tot i això, els líders kurds busquen acceptació entre la majoria sunnita del país, que està patint més la repressió.

Menys repressió

També hi va haver protestes a Homs, tot i la forta presència militar i policial. Segons activistes dels drets humans, tres manifestants van morir per foc real, mentre el districte de Bab Amro continuava assetjat per l'exèrcit. Tot i que les protestes continuen fora de Damasc i Alep, el dos grans bastions del règim, el nombre de víctimes de la repressió ha baixat les últimes setmanes. L'ONU va considerar ahir creïbles els informes dels opositors que parlen d'entre 700 i 850 morts des de l'inici de la revolta. Louay Hussein, un líder de l'oposició, va assegurar que el president havia ordenat ahir no disparar contra les protestes. "Potser creu que defallirem -deien a Hama-. Però no pararem fins que marxi tot el clan Al-Assad".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT