REVOLTA CONTRA AL-ASSAD
Crònica 30/03/2012

Síria divideix la Lliga Àrab

Jack Healy
3 min
UNA REUNIÓ MÉS SIMBÒLICA QUE EFICAÇ
 Part de la foto de família dels mandataris que van assistir ahir a la clausura de la Lliga Àrab a Bagdad. L'emir de Kuwait, Jaber al-Ahmad al-Sabah, presideix la imatge al centre. Era la primera vegada que visitava el país des de la invasió de Saddam Hussein fa 22 anys. La trobada, que havia de mostrar unitat, va acabar evidenciant divisions sobre Síria.

THE NEW YORK TIMES / BAGDADEn un dia primaveral, enmig de fortes mesures de seguretat, els màxims mandataris dels països àrabs van desembarcar ahir dels seus jets privats a Bagdad per assistir a una cimera de la Lliga Àrab que havia de mostrar unitat però que va acabar evidenciant divisions sobre l'estratègia que s'ha de seguir per posar punt final al conflicte sagnant que es viu a Síria.

Poc després de la seva arribada, l'explosió d'una granada va sacsejar el lloc de la trobada, envoltat d'un impressionant perímetre de seguretat, sense causar ferits. L'artefacte va deixar clar que Bagdad encara pateix atacs amb explosius gairebé cada dia.

L'arribada dels mandataris va ser el punt culminant de la cimera de la Lliga Àrab a Bagdad, una fita per als polítics iraquians, que volen millorar el seu prestigi i la seva reputació mundial. Però pel que fa a la qüestió més rellevant que afronta el món àrab -la revolta siriana- la reunió va oferir més simbolisme que substància.

Els països àrabs sí que van estar d'acord a urgir Síria perquè apliqui el pla de pau elaborat conjuntament amb l'ONU, però hi va haver diferències internes a l'hora de demanar la renúncia del president sirià, Baixar al-Assad o sobre la conveniència d'armar els combatents rebels. Dos gestos de força que a la Lliga Àrab defensen en solitari l'Aràbia Saudita i Qatar, que preveient que les seves opcions no prosperarien van enviar representants de perfil baix a la trobada de Bagdad.

Un dels que més clarament va rebutjar l'opció d'armar els rebels va ser el primer ministre iraquià, Nuri al-Maliki, que va assegurar que per la seva experiència "armar les parts només portarà futures guerres regionals i internacionals". Al-Maliki va concloure que això "donaria base a una intervenció militar estrangera a l'Iraq".

El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, també va ser a Bagdad per donar suport al pla de pau i va adreçar unes paraules a Al-Assad: "El món espera veure els compromisos convertits en accions", va dir.

El règim sirià no afluixa

Tot i que el president de Síria ha donat el seu sí al pla de pau, ahir mateix les seves forces van continuar els bombardejos a la ciutat de Homs, segons es va poder veure en un vídeo dels opositors, mentre que els mitjans oficials van assegurar que dos coronels de l'exèrcit sirià havien estat executats per rebels a la ciutat d'Alep. El ministeri d'Afers Estrangers sirià va reiterar ahir el rebuig a qualsevol iniciativa de la cimera de Bagdad relacionada amb el seu país, que té suspesa la pertinença a la Lliga Àrab. L'agència de notícies oficial siriana va citar un portaveu del règim dient que la relació de Síria amb els països àrabs es feia ara bilateralment. "Com que no en formem part, no reconeixerem cap iniciativa de la Lliga Àrab", va assegurar.

El miratge d'un Iraq estable

Pel govern iraquià, l'objectiu de la cimera de Bagdad no era un avenç en la resolució de la crisi siriana. La seva intenció era mostrar un Iraq segur i estable que emergeix de més de dues fosques dècades de guerra, sancions, ocupacions i un estatus diplomàtic de pària.

Per preparar Bagdad per a la cimera, l'Iraq ha hagut de desembutxacar 375 milions d'euros en renovacions d'hotels, àpats i limusines i convertir la capital en una ciutat assetjada virtualment per 100.000 efectius de les forces de seguretat.

Almenys 10 líders dels països àrabs -incloent-hi els del Líban, el Sudan, Tunísia i Kuwait- van participar a la cimera. Kuwait, a més, va aprofitar la cita per escenificar una reconciliació amb l'Iraq després de la invasió que va patir de Suddam Hussein l'any 1990.

stats