Publicitat
Publicitat

Síria, enquistada en la violència

Els divendres s'han convertit en un ritual a Síria. Els ciutadans es tanquen a casa, s'atura el transport públic i les forces de seguretat prenen carrers i carreteres. Un dens cordó de policies antidisturbis es despleguen cap al migdia entorn de les principals mesquites del país i els edificis oficials. La policia de trànsit talla estratègicament diverses vies per evitar concentracions més grans. Les porres o els rifles d'assalt AK-47 fan visibles les milícies baasistes i la policia política. D'altres esperen ordres asseguts a l'interior de la flota d'autobusos urbans o s'infiltren entre els manifestants o controlen les emergències dels hospitals.

"Cada divendres el règim espera que sigui l'últim, però no parem", diu l'Omar, activista dels drets humans de Duma, prop de Damasc. Les manifestacions, que van agafar força el 18 de març a Daraa, són un clam contra l'opressió política, la impunitat de les forces de seguretat, la corrupció endèmica i l'empitjorament de les condicions de vida de l'última dècada. "Molts comencen a veure el veritable rostre del règim", diu l'Omar.

El gran repte d'Al-Assad

Impensables fa només tres mesos, les manifestacions a Síria (un estat policial) suposen un repte per al règim del president Baixar al-Assad des que va assumir la presidència l'any 2000 després de la mort del seu pare, Hafiz. "Els sirians valoren l'estabilitat del país", afirma l'analista polític Gabriel Jammal. Ningú oblida que Hafiz al-Assad va aconseguir estabilitzar Síria el 1970 després de dècades de cops d'estat. "Tot i això, no tolerarien un altre Hama", afegeix (Hama és la ciutat on el 1982 el règim va assassinar milers de civils per esclafar una violenta insurrecció islamista).

En les últimes setmanes, Al-Assad ha tractat de frenar l'onada de descontentament aprovant mesures populistes i satisfent algunes demandes històriques dels grups que més havien patit, com els kurds o els sectors més ortodoxos del sunnisme. A més, ha derogat la polèmica llei d'emergència, en vigor des de feia 48 anys. Pura "operació cosmètica", diu Jammal, que assegura que "continuen vigents altres lleis que garanteixen la impunitat dels cossos de seguretat". Tampoc ha calmat els ànims el procés de diàleg nacional. "¿Amb qui volen parlar si han eliminat tothom que pensa de manera diferent?", es pregunta indignat un ciberactivista a Homs, ciutat molt activa en les protestes.

Ahir la repressió va tornar a cobrir de dol les ciutats sirianes. Segons diverses organitzacions de drets humans, hi ha hagut més d'un miler de morts en només deu setmanes. I també hi ha represalitats.

La tensió es respira entorn de la mesquita Rifai, a Damasc. Antidisturbis envolten l'edifici, mentre l'imam llegeix als centenars de congregats un sermó dictat pel ministeri d'Assumptes Islàmics. "La por paralitza la gent, la terroritza", reconeix l'Omar. "Però res no pot tornar a ser igual. Ni una saga vitalícia, ni un estat policial, ni un regne de silenci".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT