INCURSIÓ ALS ALTS DEL GOLAN
Crònica 17/05/2011

Síria envia un missatge a Israel

Anthony Shaded
3 min
La vall de les llàgrimes Milers de palestins refugiats a Síria van creuar diumenge la frontera (al fons) per apropar-se als alts del Golan,  la zona ocupada per Israel des del 1967. Soldats israelians (en primer pla) van respondre amb foc real.

The New Yo0rk TimesDurant 37 anys la frontera entre Israel i Síria, encara tècnicament en guerra, ha estat tan tranquil·la com qualsevol de les fronteres entre àrabs i israelians silenciades pels acords de pau. Diumenge no ho va estar, i el tumult als alts del Golan podria augurar una nova etapa de l'alçament contra el president Baixar al-Assad i les relacions internacionals de Síria. El govern sirià, que controla l'accés a la frontera, va permetre que la gent s'acostés a la frontera. Per primera vegada en els seus 11 anys de regnat, Baixar al-Assad demostrava a Israel, la regió i el món que, davant la revolta que suposa l'amenaça més important contra el règim en quatre dècades, ell podria provocar una guerra per mantenir-se al poder.

Gairebé ningú dubta de la sinceritat dels refugiats palestins, que van arribar a la frontera en la data que simbolitza la creació d'Israel -marcada amb foc en la psique palestina- i en el context de la Primavera Àrab. Però com acostuma a passar en la política àrab moderna, és possible que ens trobem davant d'un conflicte amb més càrrega de cinisme que implica el poder, la supervivència i la dissuasió i en el qual, en diversos graus, l'Iran, Israel, Turquia i els Estats Units estan interessats a mantenir un govern sense legitimitat, però clau en l'estabilitat de la regió.

"És un missatge del govern sirià per a Israel i la comunitat internacional: si continua la pressió sobre nosaltres, encendrem el front israelià", deia Radwan Ziadeh, un dissident sirià professor visitant a la Universitat George Washington.

"Maher, covard, envia el teu exèrcit al Golan", cridaven la setmana passada els manifestants contra el germà d'Al-Assad, cap de l'elitista Guàrdia Republicana i de la Quarta Divisió, que ha comandat les operacions contra les ciutats rebels. Al món àrab, la llarga calma a la frontera ha estat una font de tota mena d'acudits: en àrab, Al-Assad vol dir lleó i la gent deia que el seu pare era "un lleó al Líban i un conill al Golan".

A diferència de la frontera libanesa, una regió tensa on Israel i Hezbol·lah es van enfrontar en una guerra devastadora i no acabada el 2006, la frontera de Síria als alts del Golan s'ha mantingut molt tranquil·la des de la treva del 1974. Sota ocupació israeliana des de la guerra del 1967, aquesta regió és el cor de l'enemistat entre els dos països, i Síria només es plantejar recuperar-la a través de la negociació.

Al llarg de la frontera dels alts del Golan hi ha una gran presència militar, i fins i tot els sirians necessiten un permís especial per accedir-hi. En un estat autoritari com el sirià, el govern exerceix un estricte control sobre els deu camps de refugiats palestins reconeguts i els tres no oficials. "Durant 40 anys, el govern ha impedit que els palestins s'apropessin a la frontera", deia l'analista israelià Yoni Ben-Menachem. "Això demostra que Israel i els EUA no volen la caiguda de Baixar mentre mantingui la calma a la frontera".

Un pilar de la regió

Síria ha tingut un paper ferm a la regió, i s'ha convertit en un dels seus pilars. Encara declaradament laic, té profunds llaços amb moviments islamistes com Hamàs, als territoris palestins, i amb la república islàmica de l'Iran, el seu aliat més pròxim. La genialitat d'Al-Assad -famós per pactar i no complir els acords- ha permès aprofundir les relacions amb Turquia, que veu en Síria un pont per a la seva integració regional.

Tant els EUA com Turquia han denunciat la repressió, però no han arribat a demanar que Al-Assad deixi el poder, un pas que tindria un gran impacte sobre l'elit dirigent del país. Segons els analistes, això s'explica per la por al que podria venir després de la caiguda del règim, un temor que el govern s'ha esforçat a alimentar des de l'inici de l'alçament popular. La violència de diumenge podria ser una premonició orquestrada del que pot arribar.

stats