Publicitat
Publicitat

PRIMAVERA ÀRAB

Al-Assad decreta una altra amnistia per a presos polítics i l'oposició denuncia que no es complirà

Síria es precipita a la guerra civil

La incapacitat de la Lliga Àrab per aturar la violència a Síria, una comunitat internacional amb poca iniciativa, un govern desafiant i una oposició desordenada fan que el conflicte sigui prolongat, caòtic i probablement innegociable.

L'oposició parla d'una guerra civil, que per molts ja ha començat, en un país on el govern està perdent el control de diverses regions i dels suburbis de grans ciutats com Damasc, Homs i Hama. Fins i tot la capital, calmada durant mesos, està plena de controls militars.

A Homs, una ciutat batejada per un polític libanès com "la Stalingrad de la revolució siriana", cada dia hi ha més notícies sobre una neteja sectària en barris que fins ara eren mixtos i on les carreteres han esdevingut fronteres massa perilloses per ser transitades. "No hi ha llum al final del túnel", deia ahir un diplomàtic occidental a Damasc. "De fet, amb el temps tot es fa més fosc, i no crec que ningú sàpiga com acabarà".

El sinistre quadre que pinten diplomàtics, residents i destacades figures de l'oposició dista molt de la imatge presentada per Al-Assad, que dijous va pronunciar un discurs en què va prometre que el règim "vencerà aquesta conspiració sense cap mena de dubte".

El règim sirià va anunciar ahir una "amnistia general" per a tots els detinguts durant la revolta que "no tinguin delictes de sang". L'oposició hi va veure un nou gest per calmar la pressió de la comunitat internacional. Jalil Haj Sàleh, membre del Consell Nacional Sirià, va dir ahir que l'anunci "és propaganda per fer veure al món que el règim està aplicant la iniciativa de la Lliga Àrab". L'alliberament de tots els que van ser detinguts per la seva relació amb les protestes és un dels punts del protocol de l'organisme, acceptat per Damasc, i que també estipula l'aturada total de la violència i el replegament de les tropes.

L'indult d'ahir no és el primer que proposa Al-Assad. L'últim va ser el 5 de gener, quan va anunciar l'excarceració de 552 detinguts. "Des dels anys 80 i fins ara el règim ha emès més de vint indults que incloïen presoners polítics i en cap ocasió les presons s'han buidat", es lamentava Sàleh.

L'anunci no va aturar la violència diària i més de 25 persones van perdre la vida, segons grups opositors, a les províncies de Homs i Idleb. "Cada dia que passa els sirians estem més a prop de lluitar els uns contra els altres", denunciava un activista de 30 anys a Arabeen, prop de la capital. "Al-Assad ens ha dividit en dos grups -un a favor i l'altre en contra seva- i durant els pròxims dies es vessarà molta més sang als carrers".

Desercions poc significatives

Al-Assad encara lidera un govern que li és lleial. A diferència de Líbia, les desercions han estat poques -tan comptades que fins i tot la fugida d'un clergue de rang mitjà del cercle religiós estatal va ser aclamada com una victòria per l'oposició.

Per molts, el càlcul és el mateix que a l'inici de la revolta. Malgrat que alguns soldats han abandonat l'exèrcit, les forces de seguretat més essencials, dominades pel clan alauita d'Al-Assad, es mantenen cohesionades. La seva lleialtat, juntament amb el suport dels cristians -que amb els alauites són més d'una cinquena part del país-, significa que la caiguda d'Al-Assad no és ni immediata ni probable.

Diversos activistes admeten un buit en els carrers perquè l'oposició dividida a l'exili no aconsegueix connectar amb la interna. "No entenen la situació sobre el terreny", lamentava Wissam Tarif, un activista d'Avaaz, un grup en defensa dels drets humans. Tarif va advertir sobre una presència armada en augment que no té cap líder. "És un assumpte molt perillós. El buit acabarà omplint-se. El que no podem predir és qui ho farà".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT