Síria: referèndum sota les bombes

BARCELONA"I nosaltres què hauríem de votar: si volem que ens matin amb bombes o amb bales?", així descrivia Ualeed Fares, un jove de Homs, contactat per Skype, la seva opinió sobre el referèndum de reforma constitucional que es va celebrar ahir a Síria. Després d'onze mesos de revolta popular, que en algunes zones del país s'ha convertit en una guerra civil, el règim de Baixar al-Assad va cridar a les urnes per ratificar un canvi constitucional. La cita no va servir per aturar la violència a ciutats com Homs, Hama, Daraa, Idlib i els suburbis de Damasc: durant la jornada van morir almenys 34 persones, segons els Comitès Locals de Coordinació, el principal paraigua de les forces opositores a l'interior.

El president sirià va ser escollit en referèndum el 2000 i reelegit el 2007 amb el 97% dels vots. Tot apunta que el resultat de la consulta d'ahir estarà al nivell de les xifres que oferien tots els règims àrabs abans del 2011. L'oposició, que va cridar al boicot, va recórrer a la ironia per desemmascarar la maniobra del règim: vídeos penjats al YouTube mostraven manifestants amb paperetes marcades amb el sí i la petjada d'una ovella, o ciutadans que llençaven el seu vot dins d'una paperera en què es llegia "urna".

"No tenim medecines, ni menjar ni aigua potable i la gent només pot beure l'aigua de la pluja", denunciava el Ualeed, que va gravar amb la seva càmera un bombardeig sobre l'històric mercat de Homs. "El missatge que ens envia Al-Assad és que, si no morim per les bombes, ens morirem de gana".

Els portaveus del règim van assegurar que la participació havia estat elevada "excepte en algunes àrees", però els periodistes acreditats a Damasc parlaven d'una baixa afluència als col·legis. Omar Xakir, un altre activista de Homs, deia per telèfon: "Al-Assad utilitzarà els vots de les ciutats que controla, com Latakia: allà els agents de la muhabarat [policia secreta] poden anar a la universitat i agafar un grup d'estudiants a punta de pistola per obligar-los a anar lliurement a posar el seu vot pel sí. Hi ha centenars de col·legis electorals a Latakia i només dos a Homs", denunciava.

La reforma constitucional és el principal recurs polític d'Al-Assad per contrarestar les protestes antigovernamentals. Però el moviment que va començar fa gairebé un any reclamant reformes ha evolucionat davant la repressió i des de fa mesos exigeixen la fi del règim i la sortida del poder del president. El contingut de la reforma no es va fer públic fins fa dues setmanes i s'explica més en clau exterior: donar una cobertura a Rússia i la Xina, que han vetat tot intent de condemna al Consell de Seguretat de l'ONU, perquè puguin defensar que cal donar una oportunitat a la reforma.

Els principals canvis constitucionals són la fi del monopoli polític del partit Baas i la limitació dels mandats presidencials. Però l'oposició denuncia que hi ha trampa: només podran ser candidats els que hagin viscut de manera ininterrompuda a Síria durant els últims 10 anys, es prohibeixen els partits d'adscripció ètnica o religiosa (s'exclouen així els kurds i els Germans Musulmans), la limitació de mandats només afectarà Al-Assad quan acumuli 28 anys al poder. Els crítics amb el règim també recorden que la Constitució, que garanteix drets com la llibertat de manifestació, és paper mullat a Síria.

Barris de Homs sota setge

El Comitè Internacional de la Creu Roja va declarar ahir que no s'havia arribat a cap acord per garantir l'accés dels equips humanitaris a Baba Amr, el barri de Homs que des de fa un mes està sotmès a una forta ofensiva. Les negociacions es van trencar després que divendres sortís un grup de 31 ferits i civils.