Sis de cada deu presos de Guantánamo no eren perillosos

Barcelona.Organitzacions com la Creu Roja o Amnistia Internacional han demostrat que al centre de detenció de la base nord-americana de Guantánamo es vulneren sistemàticament els drets humans i les garanties més bàsiques dels detinguts. Els cinc mil documents secrets del centre que Wikileaks i alguns mitjans de comunicació van començar a publicar dilluns aporten ara un aspecte nou: l'escàs interès que tenen la majoria dels detinguts des del punt de vista de la seguretat i la poca fiabilitat de les informacions obtingudes durant anys d'interrogatoris.

Malalts mentals, menors, avis i identitats confoses

Mohamed Sadiq, un afganès de 89 anys amb demència senil, va ser detingut, segons es llegeix a la fitxa elaborada pels seus captors, a casa seva perquè al seu veí li havien intervingut un telèfon satèl·lit. Després de dos mesos d'interrogatoris, els oficials van concloure que ni pertanyia als talibans ni tan sols sabia com fer funcionar l'aparell. L'informe diu que "no hi ha cap motiu per a la seva detenció". A més, a la presó es van recloure un centenar de malalts mentals, que van acabar traslladats a altres països per la nul·la informació que podien aportar i els problemes que causaven als guardes. D'altra banda, per Guantánamo van passar una vintena d'adolescents. Un jutge nord-americà va posar en llibertat Mohammed El-Gharani, al·legant el dubte raonable que, als 13 anys, hagués estat capaç de participar en una cèl·lula d'Al-Qaida a Londres, lluitar amb els talibans a Tora Bora i preparar atemptats suïcides. Un 60% dels detinguts, segons els mateixos captors, no eren perillosos. Això sense comptar casos de confusió d'identitats, com el de Mohammed Nasim, que es va passar dos anys a Guantánamo només per tenir el mateix nom que un destacat líder talibà.

Wikipedia per preparar els interrogatoris

Un dels documents secrets per formar els interrogadors que s'ha filtrat resumeix en deu línies la història de l'Afganistan des de l'ocupació soviètica el 1979 fins a la presa del poder dels talibans el 1996, i cita com a font Wikipedia. També se'ls adverteix d'una sèrie d'indicadors de possible pertinença a Al-Qaida: que els detinguts portin determinats models barats de rellotges de la marca Casio, que tinguin bitllets de 100 dòlars o que hagin passat per algunes mesquites del Quebec, Lió o Milà. Els papers constaten l'ús de mètodes tan poc fiables com el polígraf. Els documents també constaten la participació en els interrogatoris d'agents de serveis secrets de reputació dubtosa, com el pakistanès o l'algerià.

Les delacions, font d'informació dubtosa

L'informador estrella de Guantánamo va ser, segons els documents, Mohamed Basardah, un iemenita que va delatar 123 dels seus companys de presidi, cosa que li va servir per comprar la llibertat i ser traslladat a Espanya. Els mateixos interrogadors i els jutges que van dictaminar l'alliberament d'alguns dels homes que ell va imputar han posat en dubte la fiabilitat de les seves informacions. Els experts també qüestionen la validesa de les informacions obtingudes amb tortures o després d'anys de detenció a canvi del trasllat fora del centre.

Els moviments de Bin Laden, encara un misteri

Dels interrogatoris es poden deduir amb força claredat els moviments de Bin Laden i el seu entorn poc després de l'11-S a l'Afganistan. L'últim rastre que es constata, però, és de l'octubre del 2001 a les muntanyes de Tora Bora. Des d'aleshores, cap rastre en els papers.