Sis dies de realisme que deixen malparat el president de Bolívia

MontevideoEl decret anunciat el 26 de desembre ha deixat malparat Evo Morales. Amb la intenció d’eliminar els subsidis estatals sobre els carburants per un valor de 380 milions de dòlars anuals (el 2% del producte interior brut), el president bolivià va decretar un augment del cost dels combustibles d’entre el 57% i el 83%. La mesura era “necessària” el dia de Sant Esteve i va deixar de ser-ho la nit de Cap d’Any després d’“escoltar el poble”. El decret, conegut com a gasolinazo, va ser derogat i, voluntariosament, Evo va manifestar que “tot torna a la situació anterior”. Però tornar allà on era no serà tan senzill com derogar un decret.

Intent frustrat de realisme

Morales fa front a una situació difícil. Durant la vigència de la mesura el país va viure protestes, talls de carreteres, vagues i augment dels preus dels productes bàsics. Morales va respondre amb una conjuntural pujada del 20% del salari mínim i dels sous d’alguns professionals (policies, militars, docents i treballadors de la salut) que no va calmar l’elevat tant per cent del mercat laboral bolivià que obté els ingressos en diner negre i a qui les mesures no afavorien.

Així que va aplicar un nou paquet de compensacions, va oferir 100 milions de dòlars a les regions, 20 milions a la universitat pública i va augmentar un 50% el valor dels bons anuals que reben els escolars. Tot plegat finançat amb els diners que el decret mateix pretenia estalviar a l’Estat i amanit amb una declaració pública reveladora: “Si jo fos dirigent, jo també faria això [protestar], entenc la situació del dirigent sindical. Però si som realistes, això és permetre que l’Estat perdi diners”. La pressió de sindicats i moviments indígenes van fer-lo optar per desatendre el realisme i fer marxa enrere en les mesures preses (i en les contramesures compensatòries).

Por d’un corralito

El decret va provocar un efecte col·lateral estructuralment més perniciós que les protestes socials: durant els sis dies de vigència de la norma, els bolivians van retirar dels bancs no menys de 150 milions d’euros per por d’un corralito (retenció de dipòsits i forta apreciació del peso bolivià). Por generada, segons fonts oficials, per la propagació d’un “rumor” que, va afirmar el ministre de la Presidència, Óscar Coca, el govern ja “està en procés d’aclarir”. Tots els dipòsits bancaris de Bolívia, en moneda local i estrangera, sumen uns 6.700 milions d’euros. L’oposició ja ha demanat canvis en el govern i Evo ha anunciat per divendres una reunió del gabinet. L’opinió pública i els sectors socials tenen en el punt de mira diversos ministres, el president de la petroliera estatal i la titular de la Duana.

El problema amb el cost dels hidrocarburs a Bolívia fa anys que cueja. Els analistes consideren que Morales ha deixat passar massa temps i que les subvencions estatals han pervertit el mercat intern en relació amb els costos d’importació. Analistes econòmics i experts en hidrocarburs vaticinen una crisi energètica i econòmica el 2015 a Bolívia per falta d’inversió i exploració de pous petrolífers, i diuen que el gasolinazo posa de manifest el fracàs de cinc anys de nacionalitzacions.

El govern hi tornarà

Quan Morales va dir que derogava el decret però que no era una mesura equivocada per bé que “inoportuna”, tenia tota la raó, segons els analistes i atenent a les xifres. El vicepresident bolivià, el molt influent Álvaro García Linera, va declarar just després de la reculada de Morales que el govern insistirà a abolir les subvencions als hidrocarburs.

De la crisi del gasolinazo en surten reforçats els sectors socials que sustenten la coalició governamental. “Els moviments socials, que ens diguin com ho fem perquè no se’n vagi aquesta sagnia de diners, amb ells prendrem la futura decisió”. És la invitació enverinada que ha fet García Linera. La Federació de Juntes Veïnals d’El Alto (al costat de La Paz) es deu haver donat per al·ludida: antic bastió de Morales, en aquesta crisi ha protagonitzat una de les reaccions més frontals en contra del decret governamental. Habituals opositors com el Comitè Cívic pro Santa Cruz també han aprofitat per sucar-hi pa i acusen el govern de voler aplicar mesures “neoliberals” i de mentir sobre la “bonança econòmica” del país. Qui no hi ha sortit guanyant és Evo: la seva popularitat, que al novembre estava en un considerable 60%, segons un primer estudi hauria baixat en els sis dies de desembre un 5%.