Ic eta pot ser un magnífic cap de l'oposició i, sens dubte, pot excel·lir dirigint la maquinària del partit. Des que l'any 1994 els capitans van fer el pas al congrés de Sitges, s'ha especialitzat en la cuina interna i coneix com ningú els engranatges del poder, a Catalunya i a Madrid. Però si Iceta és primer secretari, el debat no quedarà tancat, ni de bon tros. El PSC ha de fer oposició, ho van decidir els ciutadans el 28-N. Però també ha d'oferir una alternativa sòlida i creïble el 2014, i això passa per tenir un candidat (o candidata), que no es fabrica en dos dies. I encara que hi hagi crítica esmolada, sense cap de cartell no n'hi ha prou, perquè Mas difícilment serà el cadàver polític que és ara Zapatero, que amenaça de no ser gaire més que un espàrring per a un Rajoy que no passa de banal. I això Iceta ho sap tan bé com els joves del PSC, que esperen torn.
